dimarts, 29 de gener del 2008

PREMIS DE BENESTAR SOCIAL ALS MITJANS DE COMUNICACIO
























Des de l'Associació de Veïns Coll-Vallcarca, donem l'enhorabona al programa ONES DE DONES DE Ràdio Gracia.
Avui dia 29 de gener de 2008, han obtingut un premi pel seu programa de dones fet per dones des del mitjà de comunicacio de Ràdio Gracia. Que han recollit les dones que formen el programa i la Conxa ha estat la portaveu, i després totes elles , amb un gran xec de mides no convencionals indicaven els 1500 € de premi. Enhorabona pel premi! I els somriures s'ha deixat notar.

També felicitem a Carles Salat el tècnic Director d'aquest medi pel suport i ànims per ajudar a seguir treballant en les ones, especialment amb persones que no venen del món de la comunicació sinó d'altres branques professionals.

Així ,avui a les 19 hores, a l'Ajuntament de Barcelona, al Saló de Cent, s'han lliurat premis als mitjans de comunicació, als projectes i programes que han merescut pel jurat el premi d'enguany, en els medis, de Premsa,Internet,TV i Radio. Presidit per l'Excm. alcalde de Barcelona, Consellers i Regidors de Districtes de Barcelona i algun membre del Consell de Benestar Social d'algun districte de la ciutat en representació del seu districte municipal. el Saló de Cent estava de gom a gom.

L'acte ha estat conduït per la Sílvia Tarragona amb la seva veu candorosa i dolça que ha donat calidesa a l'acte, i també, s'ha pogut gaudir de les interpretacions d'una veu singular de la cantant Big Mama, en uns son entranyables i adequades a l'acte que ens oferien, tot un encert.
En nom propi i de les dones,vocalia de la dona de l'AVCV us felicitem ja que heu obtingut un premi ben merescut i amb molt de treball al darrera; de les ones, un ventall enorme de gent col.laboradora que ha fet possible la continuïtat, el volum de programes, l' eficacia de les dades emeses i l'ànim de totes les dones que s'han volgut fer sentir com a persones, com a dones i com a ciutadans de ple dret, en una ciutat i pais com és Catalunya.

AVCV i Vocalia de la Dona ACVCV. gener 2008

Fotos: SBV




NOVES ELECCIONS A L'AVCV

Un cop celebrada l'assemblea general ordinària i posteriorment l'extraordinaria es va procedir votar el nou president de l'entitat. 26.1.2008.
Degut que no es va presentar cap candidatura abans del dia 21 de gener, l'assemblea va consentir en acceptar al president sortint que és avui l'entrant o sigui el mateix que hi havia, per alegria dels assistents que fes la seva junta directiva amb persones les quals ellpugui treballar be.
Així mateix, l'assemblea aprova que el president crei la seva junta directiva i es faci pública un cop s'hagi notificat i registrat la nova junta a la Generalitat de Catalunya Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques. S'aprova el pressupost i s'accepta el balanç de l'any anterior. No s'apugen les quotes perquè hi ha equilibri econòmic.
En aquest moment, la junta sortint segeuix estan en funcions, però, seran les mateixes persones i alguna nova col.laboració en la composicio de la nova junta, les comissions de treball i els delegats de carrer, es notificara un cop elaborats aquests.

Un avenç de la Junta Directiva ( provisional):
President Salvador Barrau; Vice president Froila Bellostes;Secretaria Ines Toribio;Tresorera Pepita Aliart; Vocalia Dona coordinacio Maria Rosa Ureña;Vocal Hector Lopez;Vocal Pili León, i altres... en procés d'acceptació del càrrec.
Cordialment.

Salvador Barrau Viñas.
Gracies per la confiança que m'haveu donat, que ens haveu donat, demostrada en una assamblea de més de cinquanta persones.

VIDA SOCIAL AL BARRI


Una aportació d'un veí, anomenat Fèlix el Gat,
ens fa arribar una versió del conte dels tres porquets adaptada als temps actuals.
Degut que es un conte i no entra dins les convocatories dels Premis Grau Miró, i per ser veí del barri fem una edició en el blog de forma singular i personal.
Els porquets com en el conte tradicional i classic burlen el llop.
-Bruno Betelheim, en el seu libre "Psicoanalisis de los cuentos de hadas", ens analitza els contes com l'estat de creació del problema, l'angoixa i l'alliberament del problema versus felicitat, o no. En el cas dels tres porquets, els tres porquets representen un sol porquet però en les diferents etapes evolutives de la seva psicologia i creixement personal i maduresa.

Un porquet és un infant, un porquet és un adolescent i finalment el porque s'ha fet adult i toca de peus a terra i construeix, finalment deixant de jugar amb cabanes construïdes ràpides per a poder tenir més temps de jugar, quan és adult, el primer a construir es una casa sólida.


ELS PORQUETS OKUPES per Fèlix el Gat


Vet aquí que, pels voltants del Montseny, hi havia una granja molt coneguda pels seus excel.lents embotits arreu del país. A aquella granja hi vivia una colla de porquets que no estaven gaire conformes amb el destí que els esperava i pel qual havien estat alimentats: l'escorxador. No volien veure's convertits en llargues botifarres o pernils penjats a la secció de xarcuteria d'una gran superficie qualsevol. Ells tenien el seu propi projecte de vida: volien viure plegats en una comuna i muntar-se un local social alternatiu, tot divulgant les avantatges de la vida natural.

Un bon dia, un dels porquets, al que anomenaven Orelles, va arribar a la porquera tot corrent, molt esverat i va començar a cridar:
- Ja ho tinc, ja ho tinc !!
- Però qué és el que tens? - li van preguntar alhora uns quants dels seus companys.
- Doncs el que necessitem: una cabana de palla buida que està abandonada molt a prop de la granja. La he vist avui, mentre cercava uns quants glans per a menjar.
Aquella era la seva oportunitat. Per fi podrien fer realitat el seus somnis. Ara havien d'actuar molt rapidament. En Galtes, un dels porquets més decidits va proposar:
- Per la nit, quan totes les llums de la granja s'apaguin, ens escaparem sense
fer soroll, anirem cap a la cabana i l'ocuparem. Segurament que caldrà arreglar-la, però valdrà la pena: tot sigui per la llibertat i els nostres projectes de vida alternativa. Tots i totes van estar d'acord.
Així ho van fer i després de netejar la cabana tota la nit, van caure esgotats pel cansament i la son.
A l'endemà, a la granja, quan un dels mossos va notar que l'hi mancaven uns quants porquets, va córrer a avisar l'encarregat i aquest, tement-se el pitjor, va avisar a la policia. L'oficial que va rebre l'encàrrec d'investigar qué havia estat dels porquets va ser el sargent Queixals, un llop amb certa fama de mala bava. L'acompanyaria, com sempre, el seu ajudant en Morrut, personatge de poques cabòries.

Tot d'una es van posar a seguir les pistes que havien deixat els porquets, els quals no van tenir cura d'amagar les seves petjades, potser per la mateixa emoció de veure's lliures. En Queixals i el seu ajudant no van trigar massa a trobar la cabana de palla on flamejava una bandera amb el conegut símbol del moviment okupa. Quan el sargent Queixals ho va veure, va exclamar:
- Ah!, Vet aquí que ja tenim solucionat l'enigma.
- I com ho sabeu? - preguntà encuriosit el seu ajudant.
- Aquests garrins s'han muntat un centre ocupat. Com tots els joves, són uns idealistes que pretenen canviar el món. I el món, amic meu, és com és. El millor és acceptar-ho quan abans. Company, haurem d'entrar a la casa a cercar aquests porquets,- va comentar el sargent amb decisió.
I així ho van fer, però al trobar-se la porta tancada, van haver de trucar amb energia:
- Pom! Pom! Obriu, que som la policia! - va cridar en Queixals.
- Qué és el que volen? - van contestar des de la casa.
Us hem vingut a cercar. Heu de tornar a la granja. Com a porquets que sou, ja haurieu de saber que el vostre lloc és a la granja. Us convetiran en salsitxes, si, però així són les coses i vosaltres no podeu canviar el vostre destí.
- No!, no hi tornarem mai més a la granja. Aquesta és la nostra llar. No volem ser convertits en embotit. Som lliures i tenim dret a viure a la nostra manera.
- No sigueu tossuts i sortiu, sinò ens veurem obligats a bufar molt fort fins a tirar la cabana a terra.
- No sortirem!! - va ser la resposta dels porquets.
Llavors, els dos llops van bufar molt i molt fort i la cabana caigué desplomada a terra.

Els porquets van sortir corrents, sense gairebé endur-se res, seguits de ben a prop pels policies. Com que els nostres amics eren més joves, de seguida els van deixar enrera. Aquella nit la van passar a l'aire lliure mentre pensaven qué és el que havien de fer. Tothom va estar d'acord en cercar una casa més forta i que resistís la bufada dels llops. La solució va aparèixer amb una cabana de fusta que trobàren al mig del bosc. Els porquets volien començar de nou la seva aventura alternativa, però ben aviat van trobar-se en Queixals i el seu ajudant de nou. La nova cabana tampoc va resistir les bufades dels dos llops i va anar a terra com l'anterior. Un altre cop els porquets van haver de correr. Com que ja n'estaven farts que els fessin fora de les cases que ocupaven, van resoldre en assemblea urgent que havien de cercar un edifici de maons on puguessin resistir les bufades d'aquells parell d'animals i aconseguir els seus objectius amb èxit.
Per fi la van trobar. A un racó perdut del bosc hi havia una petita caseta de llenyataires feta amb maons i que actualment estava buida. Van haver de treballar-hi molt per a netejar-la però finalment s'hi van poder instal.lar.
Tanmateix, però, també en aquesta ocasió van rebre la visita dels dos llops:
- Ja n'hi ha prou de ximpleries!! - va cridar enfadat en Queixals.- Feu el favor de tornar cap a la granja ara mateix o també haurem de tirar-vos a terra aquesta casa.
- Ha, Ha! Proveu, proveu de tirar-la! - van gosar de dir-li amb molta joia els porquets.
- Ah!, com que aquestes tenim, eh? Doncs ara ho veureu! - va amenaçar en Queixals.
Però aquest cop i malgrat que van estar bufant i bufant fins ben entrada la nit, no van poder tirar la casa a terra. Molt cansats i gairebé sense respiració, els dos policies van marxar tot renegant:
- Ja s'ho faran aquests de la granja! N'estem ben tips dels porquets i de les seves cases. Per mi ja s'hi poden quedar a viure per sempre aquí, si és el que volen!

En Morrut no deia res, ja que li mancava l'aire fins i tot per a renegar. Els porquets van romandre molt de temps a aquella casa ocupada i n'organitzaren un centre social alternatiu on feien moltes activitats i un menjador popular amb productes naturals recollits al bosc. Com no podia ser d'altra manera, el menú era sempre vegetarià i van participar en nombroses campanyes per demanar que tanquessin l'escorxador i la granja on seguien matant porcs per fer-hi embotits. Fins i tot, van acollir la primera trobada internacional de la Lliga Unida per a l'Alliberament del Poble Porc, que va aplegar centenars de delegats de centres alternatius d'arreu del món. El moviment havia començat a caminar i ara ja no els aturaria ningú.

FÈLIX , EL GAT

dilluns, 28 de gener del 2008

Carnaval-Carnestoltes, disbauxa, obscenitat,desenfrè...










































CARNESTOLTES- CARNAVAL-
Ja hem arrivat al temps de carnestoltes, totes les coses van a l'inrevés, els que manen obeixen, els homes són submisos i les dones són qui donen les ordres.( de fet com sempre).
Els costums pagants eren així i així, ens arriba a nosaltres, des de temps ancestrals. S'han perdut les vergonyes allò seriós ja no és important, s'oblida la castedad, i es fornica de nit i dia, desenfrenadament sense que compti l'amor, el sexe, la disbauxa, els excessos, l'irreverencia, i l'obscenitat i promiscuitat tenen presencia en les festes de carnestoltes antigues i paganes, i lesmodernes els que poden també.

Els balls de màscares, en el carnaval de Venecia, des de fa segles, els nobles baixaven a la plaça, al carrer, emmascarats per a no ser reconeguts i fer les mil trapelleries, disbauxes, i obscenitats possibles, i fins i toto crimens, sota la máscara i la capa.
El que si es cert que les lleis de la natura són iguals arreu del món, vinculades a la terra a l'agricultura, a l'home. Potser algunes coses canvien però com que els ritus i els cicles naturals són iguals arreu del mon tothom més o menys actua de la mateixa forma. I així ,ens ha arribat fins el dia d'avui, on el sexe no es tabú, ni el sexe comporta culpa ni vergonya. Nosaltres arrosseguem a casa nostra la santa Inquisició, i som un poble reprimit. Al Japó no fan servir la culpa, sinó la vergonya, i ja és una gran diferencia.
Menjar la truita d'ou, llegir el manifest del ninot de palla, carregar-se l'ordre de les coses, escarnir als poderosos, encara que solament sigui uns dies a l'any, val la pena, estem a Carnestoltes. Aprofiteu, ara és el moment, de xalar, de riure i fornicar!!!!
Després us tocara fer penitencia, i veurem els encaputxats de color lila ben aprop la setmana santa, arrossegant les cadenes de les seves culpes i de l'anima en pena per l'arrepentiment després de tanta disbauxa! Abans arribi setmana santa.... passeu-s'ho be!
Foto: SV
Originals de les obres d'art " Museu de l'Erótica de Barcelona"

dissabte, 19 de gener del 2008

EL COLL 910 ANIVERSARI




És en aquest segle XXI, que coincideix el 2008, és un aniversari del santuari que doná nom al barri de Coll.
El santuari i a l'entorn van trobar la verge de la Font Rubia,(mares de déu trobades) avui ,la Mare de Deu del Coll, entronitzada i exposada al culte dins la mateixa parròquia que avui porta el seu nom i doná nom al barri: Coll.

A l'any 1998, vam fer una gran festa per a celebrar el 900 aniversari, i així vam poder explicar a la gent del barri nouvinguda la nostra historia. Vam batejar la plaça de Gibraltar per la d'en Grau Miró, primer monjo que va habitar aquest santuari al segle XI.

Xerrades, amb Ainaud de Lasarte, i amb el Sr. Vergès, i altres,explicaren també les rutes i les coves conegudes de Cimany, els manantials d'aigua i la seva historia. Una de les històries més importants que el Coll ha viscut són els seus manantials que van abastir d'aigua a la ciutat de Barcelona en els segles XVI i XVII.
En el segle XI, el Coll( l'actual Coll) era un lloc salvatge, sense habitar, pocs habitants hi habien, llevat dels caçadors de senglars. en aquella época els menjars eren molt senzills, sopes, gra,pa,llet,ous i la caça quan n'hi havia. De Barcelona al Coll, era com ara, anar d'aquí al Montseny, és un exemple, perquè el Coll era salvatge, però Vallcarca era angosta, d'aquí ve el nom del barri de Vallcarca, el seu significat es "vallcarcara" vall angosta.

El Coll va ser també un Priorat, i amb el pas del temps, els seu gran territori propietat de Grau Miró, abastava des del riu Llobregat fins al riu Besós. Posteriorment va ser lliurat al monestir més important de la zona, el Monestir de Sant Cugat, amb la condició de mantenir l'actual santuari. Es va mantenir el santuari,i en la guerra civil el van cremar. Posteriorment es va convertir en una església i s'ha quedat com la parroquia del Coll, portava pels Missioners dels Sagrat Cor de Mallorca.
Per tant, la nostra historia es digna d'explicar d'admirar i de fer-la nostra perquè hem heretat els costums d' aquest nucli religiós que va ser un punt de connexió entre persones, per les aigües, pels aplecs, per les aigües medicinals i pels bons aires que curaven les malalties pulmonars. Aquest nucli religiós i popular ha arribat al dia d'avui com a parròquia que atén els feligresos del seu barri després d'haver perdut la riquesa dels segles, XI fins el SXVIII, per arribar a ser una parròquia humil que practica la caritat, el suport, i forma part del teixit associatiu d'aquest barri del Coll.
Un barri que va ser oblidat pel centralisme de Gracia i de la ciutat, però avui és una barri on totes les gràcies ens venen a caure a nosaltres com és el recent projecte de La Llei de Barris.
Encetem una ampolla de cava que la nostra historia s'ha de conéixer i s'ha de fer sentir.

Visca el Barri del Coll

dimecres, 16 de gener del 2008

SETMANA SANTA

ENS PERMETEM LA LLIBERTAT DE POSAR-VOS UN DOCUMENT QUE AJUDI A ENTENDRE ELS ORIGENS DELS COSTUMS I L'EVOLUCIO DE LES FESTES PAGANES I DEPRÉS CRISTIANES.
UN ARTICLE DE DE MARTIN-CANO

Danzas de lluvia y Semana Santa by Francisca Martín-Cano 8:37pm Wed Apr 16 '03
martincano@teleline.es
En el texto, Martín-Cano refleja el origen pagano de la fiesta de la Semana Santa

Aunque muchos creáis que la mitología cristiana pretendidamente "la única verdadera", es independiente de todas las religiones "falsas" de su entorno geográfico y surgió por generación espontánea y sin deber nada a otras anteriores, es algo muy alejado de la realidad.
La fiesta de la Semana Santa es deudora de las ceremonias nacidas en la Prehistoria y que se conservó en los ritos de Fertilidad de diferentes religiones. Es heredera de las fiestas de Fertilidad de cosecha, de las religiones agrícolas Mistéricas existentes en la cuenca del Mediterráneo a principios de época histórica, fiestas de muerte y resurrección de la vida vegetal.
Tenían lugar de manera similar en muchas regiones con religiones agrícolas, tras la finalización de los trabajos agrícolas de siembra. Eran protagonizadas en principio exclusivamente por mujeres, que participaban en procesiones recorriendo los campos sembrados llevando máscaras, bailando, cantando himnos satíricos, diciendo obscenidades y groserías de carácter religioso.
[Versos satíricos destinados a zaherir, vituperar (asociados a la constelación Flecha) para propiciar que la Diosa Llorona enviase el fenómeno coincidente de las lluvias (asociado a la constelación de Las Híadas "Las Lluviosas"). (En los ritos de la Semana Santa de la religión cristiana se cantan saetas = constelación Flecha, con igual fin: la Virgen de los Dolores se la representa llorando)]. Y tocaban instrumentos musicales como címbalos, tambores, trompetas, liras y flautas y haciendo mucho ruido (=constelación Lira en igual evento estelar) para invocar la lluvia. Y también bailaban (= constelación Pléyadas). Y similar a las ceremonias con danzas de otras ceremonias agrícolas para hacer llover de otras regiones del universo, antes de la primavera. En las que las mujeres bailaban al son de diferentes instrumentos musicales para propiciar la intervención de una Diosa, para que concediese la lluvia y gracias a ella germinase / resucitase la semilla y con ello habría cosecha abundante.
Por ejemplo las danzas de lluvia: en honor de la Diosa de Arizona adorada por navajos y apaches Estsan Atlehi o la similar en honor de la Diosa adorada en México Tozi / Tonantzin / Tocitona o el baile de la bamba en honor de la Diosa de Brasil Bamba o en honor de la Diosa Madre del Maíz de los cachinawa del río Purús o las llamadas: Afrodisias, Aglaurias, Cereales, Cordax, Coliades, Coreyas, Dictineas, Eleusinas, Estenias, Faunalias, Frisias, Gefireas, Heresforias, Hilaris, Lernaias, Leucateas, Liberalias, Mitilineas, Opalias, Orthias, Panateneas, Tesmoforias, Titanias en honor respectivamente de la Diosa Afrodita, Aglauria, Ceres, .... Tal ceremonia estaría reflejada en la pintura de la Cueva de los Moros de Cogull, Lleida datada en el V milenio adne. Están representadas danzantes (= Las Pléyadas) con ciervas (= Hespéridas) y bisontes (=Las Híadas "Las Lluviosas") rodeando a una figura itifálica a punto de caer [= constelación Orión (semilla), personificado por Jesús en la religión cristiana].
El conjunto narra la historia de la agricultura de la primera época agrícola, cuando el paredro de la Diosa muere a causa de un accidente (Jesús muere como semilla para dar de comer a la humanidad) y queda castrado, metáfora del entierro de la semilla. Tras lo cual vienen las lluvias que hace a la semilla enterrada germinar. Desde luego podría pensarse que dado que el rito de bailar al para atraer la lluvia, existe de manera generalizada en todo el universo y desde época prehistórica, sería porque su efecto era cierto. Pero lo único que indica es que todos tienen un origen común. Respecto a la finalidad de los efectos mágicos de los ritos mágicos para atraer la lluvia consistente en tocar diferentes instrumentos musicales y en bailar, expongo un texto de RADCLIFFE-BROWN, A. R. (1974, 175): Estructura y función en la sociedad primitiva.
Ediciones Península, Barcelona: "No cabe duda de que la historia de las religiones ha sido en gran medida una historia del error y la ilusión. En todas las edades, los hombres han esperado que mediante la representación de los actos u observancias religiosos podrían obtener algún beneficio específico: salud y larga vida, hijos para continuar el linaje, bienestar material, éxito en la caza, lluvia, buenas cosechas, la fertilidad del ganado, victoria en la guerra, admisión de sus almas, tras la muerte, en un paraíso, o, inversamente, libertad por la extinción de la personalidad del círculo de la reencarnación. No creemos que los ritos de la lluvia de las tribus salvajes produzcan realmente la lluvia. Ni creemos que los iniciados de los antiguos misterios obtuvieran realmente, a través de sus iniciación, una inmortalidad negada a otros hombres."
teleline.terra.es/personal2/martincano/b...
afegir comentaris // añadir comentarios // add comments

AJUDEU-NOS A TROBAR INFORMACIO DE MARIA MULLERAT

A tots els veïns i veïnes, que vam tenir el goig de conéixer a la senyora Maria Mullerat, fundadora de la Intitució Maria Mullerat dedicada a l'ensenyança i suport als nens i nenes disminuïts psiquics lleus i profunds, que va estar uns anys a la Masía de Can Móra, fent la funció d'escola.

Us demanem que, tingueu l'amabilitat de connectar amb nosalstres, aportant dades, fotografies, vivencies i anècdotes que ajudin a poder fer un article per a publicar en la revista de la vocalia de la Dona de l'Associació de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, el nom de la revista es diu "La força de les Dones".

Pel programa "Teatrí de Butxaca" que edita l'associació de veïns Coll-Vallcarca, a través de Radio Gracia, llegirem l'article i donarem a conéixer una dona singular, que no ha de ser ignorada per a ningú de Barcelona ni del districte de Gracia.

Ens trobareu a la seu social de dilluns a dijous de 5 a 7 de la tarda.

AVCV

REUNIO PER LES OBRES DEL METRO

Ahir dia 15 de gener a les 19 hores, va tenir lloc una reunió amb el director General de Politica Territorial i Obres Públiques, de la Generalitat de Catalunya, i altres alts càrrecs, i administracions. Aix,í com les representants del PAC, oficina d'atenció al public, en temes del Metro.
Van assistir-hi els representants dels barris a través de les associacions de veïns, i algun veí, dels barris de: Carmel, Coll, Baix Carmel, Sant Genis del Agudells, i va faltar l' AV de Teixonera Penitents perquè diuen que s'ha dissolt quedant així sense representats aquest barri.

Aquesta reunió va ser de tipus general per atendre i informar a tots els barris on hi passará aquesta perllongació del Metro. Després, es fan reunions sectorials per barris, en el moment que les empreses hi estiguin treballant'hi i atenen així els assumptes i es fa seguiment de la zona en obres.

Durant aquest primer trimestre es fan actuacions en quatre fronts alhora. Els terminis d'obra es van complint sense retard, i es creu que tot va a bon ritme i sense endarreriments.

A finals de Febrer es treballarà el vestibul de l'estacio Coll-Teixonera ( al carrer de Batet).

Els habitatges del carrer de Beat Almató que van tenir el vist i plau dels ingeniers ja han estat arranjats. El tunnel de Batet a Beat Almató está a punt per a sortir a B.Almato. Segurament el primer tram d'escales s'enderrocará i es tornarà a instal.lar amb unes escales noves quan aixó succeeixi, que pot ser als voltants del 2010. Es preveu que pel 2011, si no hi han inconvenients o endarreriments anirem amb el Metro a primers del 2011.

Per tant, les obres avancen lentament pero segures, tal com diu el Sr. Jubany, fem com els romans, cada dues passes apuntalem i ho deixem segur, per això es segur.

L'AV. Carmel demana una nova boca a Horta al costat de l'ambulatori del carrer Lisboa.

L'AV. Coll, a través del senyor Froilàn Bellostes, demana tornar a estudiar la línia per tal que
es torni a estudiar una boca davant el Parc de la Creueta del Coll, per a un servei al barri i també a la ciutat, tenint en compte que, el barri pateix una forta orografia, feixuga per a la gent del barri, i persones grans i disminuïts.

L'AV. Carmel fa broma en fer memoria i dir que el metro consta també de combois amb trens; que, no es descuidin d'encarregar-los, no sigui que tinguem les estacions i els tunnels i les vies i després hagin de fer els trens, a la qual pregunta de "bon rotllo" el Director General va dir que es obvi, i que els trens ja estan encarregats ara.

Finalment l'AV Coll-Vallcarca ha de lliurar un document i un esboç d'ient on creiem que hi ha d'anar la boca de la Creueta, tot i dient que s'estudiarà però que si es creu convenient, es faría en un altre projecte ja que aquest ja està tancat i adjudicat.
L.AV.Coll-Vallcarca, a través del Sr.Barrau,pregunta com está un edifici del carrer de Besós, que finalment els veïns han hagut d'anar al jutjat, per un tema de moviment de l'edifici pressumptament ocasionat pel Metro. A aquesta pregunta respòn amb molta precisió el Sr. Jubany dient que, finalment es fan càrrec de les obres per a la seguretat de l'edifici la Generalitat, tot i que la culpa de l'estat de la finca no era culpa del Metro, sinó del constructor que va construir la casa però que, han decidit fer les obres que calen després d'haver tutelat i informat durant mesos dels moviments que hi van haver inclòs, quan les obres del Metro estaven aturades, no obstant i obviament, les causes de l'edifici a apauntalar i rehabilitar no són causes del Metro, no obstant així, se'n fa carrec la Generalitat.

La propera reunió serà a la primavera per l'abril o maig.
AVCV.

dissabte, 5 de gener del 2008

NIT DE REIS LA NIT MAGICA


Els reis Mags, el pare Noël i les joguines
Per Salvador Barrau (foto: Pessebre gegant a Saragossa 2006) sbv

Voldria que compartissiu amb mi que els reis Mags, i el pare Noël són gent mágica i molt intel.ligents, no en tinguem cap dubte! Perquè la seva màgia fa que cap nen es quedi sense joguines, i que aquesta nit sigui la més mágica de totes, la més esperada i estimada.

El reis Mags i pare Nöel, saben posar al sac i a l’arbre de Nadal les joguines que han de fer feliços els nens, i que alhora, serán els seus companys de joc durant molts anys si el gos no les mossega, si no s’espatllen o be es trenquen. Però ells, saben que les joguines han de ser fortes i segures, també que han de tenir colors atraïents i encara que els nens o els gossets les mosseguin no els hi passarà res.

Ells també en saben molt d’escollir els models adients a cada edad, com per exemple no deixaran un tren elèctric a un nen de dos anys perquè saben que no hi jugará i després hi jugarà el papà del nen. No, ells saben que, els trens pels nens, el maquinista és el nen i condueix els vagons i no li fan falta vies, perquè el nen les inventa, també els traçats i les estacions. Els reis i el pare Nöel, són molt intel.ligents, tenen molta informació i saben que han de portar a cada nen aquella joguina que el nen hi somia.

Saben també, que les joguines són diferents per a cada edat. El que serveix per a un nen petit no serveix per a un de més gran, i que portar mitjons i samarretes no són regals de reis, sinó per a l’aniversari,o altre dia, per això, els Reis i Noël, escolleixen joguines les quals els nens els hi puguin parlar, les puguin asseure, vestir i a moltes no els calen llums que s’encenen i s’apaguen sinó que són tant senzilles que el nen se les estima.

Així s’eviten de portar altres joguines que són molt maques i automàtiques, amb llums, sirenes, i música, que quan el nen engega la maquinaria de la joguina, aquesta es posa a moure’s fins que s’acaba la pila o la corda, i un cop ja ha vist els moviments, la deixa de costat, perquè no li parla, no juga amb ell,no es company de joc, solament encén llums, i fa sorolls, i tot seguit l’abandona, i es posa a jugar amb l’envoltori de molts colors i deixa aparcada en un racó la joguina sofisticada.
Perquè els reis i pare Noël, fa molts anys que porten joguines als nens, i saben que es un estri educatiu, pedagògic, i que no ha de ser un disseny sofisticat una joguina en si mateixa.

Ells, saben que la joguina és un complement a la fantasia del nen, saben que els nens necessiten, menjar, dormir, ser estimats i jugar molt, moltíssim, amb joguines i sense joguines, pero, tenen molt clar que les joguines són tant necessaries com el respirar.

I quan arriba la nit de Nadal i després reis , entren atravessant les parets o baixant per la xemeneia, surten de l’ascensor, o entren pel terrat, després d’aparcar el trineu màgic tibat per rens de moltes astes, que són majestuosos i mai es fan vells i tenen molta força per tibar tota la nit, i anar depresa per a servir a tots els nens del món.

Saben també que les joguines son tant màgiques com els seus trineus, i com que les treuen del sac o dels bonys del camell, la màgia passa al nen que sap molt bé triar les joguines que li agraden, en saben tant, que si no els fa el pes l’avorreixen i acaben omplint armaris de joguines que ningú hi juga.

Bona nit, penseu en la nit més mágica dels infants, les il.lusions, la inocencia que ens fa néixer el somriure i ens fan agafar ganes de menjar-nos a petons aquests àngels que en diuen nens.

dimarts, 1 de gener del 2008

BENVINGUTS AL 2008

BENVINGUTS AL 2008

Encetem l' any nou, el qual hauríem de començar a ser més comunicatius, més col.laboradors i més sincers per a treure'n rendiment i eficacia pels temes col.lectius.

En començar el nou any hauríem de pensar en tornar a analitzar els esquemes de treball col.lectius . L'associació de veïns com cada any adapta de bell nou, el seu projecte educatiu a les necessitats del barri, que ajuda a analitzar el PAM i el PAD, des de la visió veïnal col.lectiva, que es el resultat de les peticions dels veïns que des de fa 15 anys, encara no han estat resoltes.

Fa uns anys va fallar la fundació d'una Coordinadora d'Entitats del barri, per raons de poca cultura associativa i visió de futur. Ara, encara estem verds per a tornar-ho a intentar perquè segueix haven-t'hi lideratges personals, egocènctrics i individualistes, que es el model que ha imperat sempre en aquest barri.

Uns grans reptes tenim al nostre barri des del 2008 al 2011. Enguany, comença de nou, és una projecció dels anteriors però, enguany serà molt decisiu. Ens cal però que l'informació oficial vingui donada per l'ajuntament i pels tècnics d'Urbanisme davant assemblees públiques obertes al barri i els afectats, així com una web especialtazada en aquest tema i d'accés al public.
(Tal com ens van prometre). Les associacions solament hauriem de fer el seguiment per comprovar que tot es fa tal com es promet.

Tractar els temes de forma individual no significa que després no es puguin posar en comú en la defensa dels interessos col.lectius. Haurem de sumar, per a què les informacions i gestions ajudin a veure un bloc únic que haurem de consultar en diversos estadis tècnics: Urbanisme legislatiu, urbanisme arquitectonic (assessors), model de societat que volen els veïns i també contrastar-lo amb el model municipal i les seves fantasíes politico-urbanístiques.

La Llei de Barris, és una realitat que comença ara i acaba al cap de quatre anys, això no són fantasíes, aquí sí que es pot treballar.

Esperem ara, i aviat els plànols, que afecten aquesta part del barri on els afectats viuen intranquils per questions del futur i dels canvis a la seva vida que els pot crear l'urbanisme.

QUE TINGUEU UN BONA ENTRADA D'ANY 2008

COL.LABOREU AMB L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES COLL VALLCARCA ,I AMB LA PLATAFORMA DEL 14 A DEL COLL, EN ELS TEMES DE LA LLEI DE BARRIS I TRES TURONS.

FINAL DE FESTA MAJOR amb les HABANERES

ACTIVITATS DIUMENGE AL MATÍ ....

BALL de FESTA MAJOR 2010

TALLER MUSEU MINIATURES del TRANSPORT de JOAN OLIVART

BRINDIS de FESTA MAJOR 2010

BINGO REGAL de FESTA MAJOR 2010

REPIC DE CAMPANES I OFRENA FLORAL al SANTUARI del COLL

HOMENATGE A SALVADOR ALLENDE DEFENSOR DE LA DEMOCRÀCIA

ORQUESTRA DE FLAUTES DOLCES DEL COLL

PREGÓ FESTA MAJOR barris del nord 2010

INAGURACIÓ DEL METRO AL COLL I CARMEL

VIDEO DENUNCIA DE LA MANCA DE MANTENIMENT I SEGURETAT AL PARK GÜELL

Barri del COLL, racons.

S.O.S. PARK GÜELL

Benvolguts amics, veïns, us posem el link del vídeo gravat per a donar el missatge del tancament del Park Güell, i posteriorment de pagament. Us demanem que el veieu i que alhora envieu a totes les vostres amistats, ja que el missatge per part dels veïns és correcte. El mes d'abril ja es volen donar les premises per a saber de quina manera tancaran el park Güell. Useu el Facebook de forma social i de S.O.S. Volem un park Güell Públic i Gratuït. Ajuda'ns, ajuda't. Coordinadora d'Entitats Park Güell http://www.youtube.com/watch?v=7l2cEKkoV44

S.O.S PARK GÜELL

Presentació del video del II Congres de les Dones de Barcelona

Audiencia del COLL octubre 09

Taller de les Dones Comunicadores del Coll

Pregó de les festes dels barris del Nord 2009

MARE DE DÉU DEL COLL - Segle XIII

MARE DE DÉU DEL COLL - Segle XIII

RECORDS DEL MEU BARRI COLL-VALLCARCA ( SARDANA)

Per a què pogue escoltar la sardana us hem pujat aquest arxiu que ens ha faciclitar l'autor a través del seu fill Ramon Texidor. Us recomanem que la sentiu, és una sardana molt airosa.