EL COLL 910 ANIVERSARI

És en aquest segle XXI, que coincideix el 2008, és un aniversari del santuari que doná nom al barri de Coll.

El santuari i a l'entorn van trobar la verge de la Font Rubia,(mares de déu trobades) avui ,la Mare de Deu del Coll, entronitzada i exposada al culte dins la mateixa parròquia que avui porta el seu nom i doná nom al barri: Coll.

A l'any 1998, vam fer una gran festa per a celebrar el 900 aniversari, i així vam poder explicar a la gent del barri nouvinguda la nostra historia. Vam batejar la plaça de Gibraltar per la d'en Grau Miró, primer monjo que va habitar aquest santuari al segle XI.

Xerrades, amb Ainaud de Lasarte, i amb el Sr. Vergès, i altres,explicaren també les rutes i les coves conegudes de Cimany, els manantials d'aigua i la seva historia. Una de les històries més importants que el Coll ha viscut són els seus manantials que van abastir d'aigua a la ciutat de Barcelona en els segles XVI i XVII.

En el segle XI, el Coll( l'actual Coll) era un lloc salvatge, sense habitar, pocs habitants hi habien, llevat dels caçadors de senglars. en aquella época els menjars eren molt senzills, sopes, gra,pa,llet,ous i la caça quan n'hi havia. De Barcelona al Coll, era com ara, anar d'aquí al Montseny, és un exemple, perquè el Coll era salvatge, però Vallcarca era angosta, d'aquí ve el nom del barri de Vallcarca, el seu significat es "vallcarcara" vall angosta.

El Coll va ser també un Priorat, i amb el pas del temps, els seu gran territori propietat de Grau Miró, abastava des del riu Llobregat fins al riu Besós. Posteriorment va ser lliurat al monestir més important de la zona, el Monestir de Sant Cugat, amb la condició de mantenir l'actual santuari. Es va mantenir el santuari,i en la guerra civil el van cremar. Posteriorment es va convertir en una església i s'ha quedat com la parroquia del Coll, portava pels Missioners dels Sagrat Cor de Mallorca.
Per tant, la nostra historia es digna d'explicar d'admirar i de fer-la nostra perquè hem heretat els costums d' aquest nucli religiós que va ser un punt de connexió entre persones, per les aigües, pels aplecs, per les aigües medicinals i pels bons aires que curaven les malalties pulmonars. Aquest nucli religiós i popular ha arribat al dia d'avui com a parròquia que atén els feligresos del seu barri després d'haver perdut la riquesa dels segles, XI fins el SXVIII, per arribar a ser una parròquia humil que practica la caritat, el suport, i forma part del teixit associatiu d'aquest barri del Coll.

Un barri que va ser oblidat pel centralisme de Gracia i de la ciutat, però avui és una barri on totes les gràcies ens venen a caure a nosaltres com és el recent projecte de La Llei de Barris.
Encetem una ampolla de cava que la nostra historia s'ha de conéixer i s'ha de fer sentir.

Visca el Barri del Coll