dilluns, 31 de març del 2008

TEATRE "COMEME EL COCO NEGRO"

Hay, quin disgust! Al començar l'espectacle va i et diuen, que ja s'ha acabat ! Sí, que ,s'ha , a-ca-bat! Redeu! Tothom exclama! Que s'han begut l'enteniment? Ja sabem que quan hem entrat ja estaven cantant i ensenyant cuixa... però nosaltres, ja haviem arribat, i a l'hora.
Va entrar per la porta principal, molt esverat, un senyor amb barbeta, un senyor assenyat, vaja, que no era cap salta taulells... i va dir-nos, un cop pujat dalt de l'escenari, que allò s'havia acabat. Que, ja, havia, a-ca-bat- i- que- des-mun-ta-ven!
Serà ximplet aquest home? Que ens han pres el pèl ? Que fem cara de nens de catequesis? Però, ell seguia dient que no, i mentre anàven desmuntant el teatre... a una dona li va caure un cortinatge que per poc han de buscar al Holmes, d'Anglaterra pr a trobar-la, de tant embolicat i quantiós el cortinatge.
I aquest senyor que va entrar amb una jaqueta grisa, amb un forat a l'americana, que be se'l podia haver surgit per una bona surgidora, encara anava dient: Va que hem d'anar a les terres de l'estranger, que vol dir anar cap a España, o sigui fora de Catalunya, que ens esperen dintre d'unes hores...
Quina disbauxa! I per voler quedar be... ens van demanar si voliem "bocatas" entrepans, vull dir, primer, si els voliem de pernil, de xorisso( xorisso de porc) no dels altres; de llonganissa, de truita, i fent un cap mas diuen : 600 bocates. ¡Ara torno !
Ara torno? Ens preguntem... aquesta gent del teatre són bojos! A on li faran 600 bocates, ara per ahir ? Però se'n va anar, això sí, què àgils ! Com pujaven les escales, com les baixaven, com corrien... semblaven una marató de vàlids.Quines presses... quina velocitat, l'aire ens feia bellugar els cabells del cap!

Ara, el més bo, es la vida interior entre bàmboles, entre vestidors i camerins i taló tancat. La vida del teatre és com un safareig de mil bruixes rentant i picotant la roba. No en deixen una sola sense picar-li el cul. No deixen... com es diu en castellà... " títere con cabeza" i la que sembla més virtuosa resulta que es la més... com ho diriem... més ximpleta( ho dic així per quedar be)
I quina gracia... una xiqueta, que era de València. Era una nena( disfressada perquè tenia espolons) que amb tota la inocencia explicava coses senzilles i amb inocència... quina gracia, i amb tanta inocència que no s'adonava que també anava deixant a tothom com ! són!

Però... no tot acaba aquí, i em deixo moltes coses... ens van fer fer de camàlics. Vam fer una cadena, per anar més ràpid i per poder agafar el tren o l'avió cap a l'estranger, i tot el passadis el vam ocupar passant coses de l'escenari cap a la furgoneta, això deien, però aquella furgoneta debia ser de la llargada de l'AVE perquè hi van posar un munt de coses...

Les senyores de costura, del vestuari, també deien la seva, que si la nena brasilera, que és tant mona... que si es begullava que deu n'hi dó, que te una veu que.... Nena! Vine canta...
Jo? diu ella. Sí, carinyo, tú! No veus que esperen que cantis... I es posa cantar. I, li surt una veuassa de camioner que semblava que acabava de beure's un "cigaló de conyac" quina veu!
I les avies diuen capcioses i verinoses: si molt de tipet... però la veu, te tot allò que té al davant !

Ooh! Quina desil.lusió. Aquella vedette... que remenava cadenciosament les caderes, un cul rodó com dues xindries petitones be moldejades, uns pits turgents que enamoraven.. uns llavis gruixuts i ben pintats que et venien ganes de petonejar-los fins treure-li la pintura... i com bellugava el cul... i va, i veus, que, sota aquells pantalonets cenyits i ajustats, que es notaven els plecs de la pell, i que encisava... va, i et diuen si té tot el que tenen els homes!
Redeu! Que mal repartit està el món.
Es que el món del teatre, ja se sap, fantasia, creació i il.lusió... el pecat va ser que la vedette que em va apassionar em diguessin que tenia pito!
SB/AVCV

No obstant recomanem que aneu a veure aquesta magnifica representació.

Iniciades les primeres reunions de la Llei de Barris

Reunits a la seu del Districte de Gracia, amb la Gerent del districte, els tècnics de l'ajuntament i les entitats del Coll que fomen la comissió de seguiment de participació de La Llei de Barris, van exposar un seguit de dades i accions a iniciar en aquest any 2008 i preparar les properes per a estudiar i fer per al 2009.

L'ordre del dia 27 de març de 2008 va ser la següent:

1.Presentacio i debat propostes de projectes: Instal.lació de baranes; Programa "benvingudes al barri"
2.Establiment del procés de debat de l'actuació als carrers Funoses i Llussà, i carrer Pineda.
3.Convocatòria de la propera sessió centrada en el tema d'ajuts a la rehabilitació.
4.Proposta visita a la Finca San Salvador

Resultat de la sessió (resumida)
Prioritzacion de col.locació de baranes ( cal dir que vacostar molt definir la priorització ja que l'orografia i dificultat del barri fa difícil prioritzar, però es va iniciar i acceptar el següent:)
1. Carrer Rubens( Passeig Mare Deu del Coll-Balears)
Balears - Clotés i Cartago.
2.Baixada Sant Marià
3.Entorn del Centre Civic
4.Font del Coll( Mora d'Ebre i Tirso) Mora La Nova (Font del Remei i Tirso)

Queden per a més endavant els carrers: Beat Almató i Móra d'Ebre (Font del Coll i Santuaris); Baixada de Solanell; Jaume Cabrera;Pere Llobet ( últim tram); Pau Ferran (últim tram): Haití.

Anirem informant quan a cada reunió tinguem un document que és objecte de l'aprovació i consens entre veïns, entitats i ajuntament, un cop s'hagi aprovat ho exposarem amb un document adient.Ara el que llegiu són aproximacions més o menys segures, però les altres queden pendents de dir-ho amb rigurosa seguretat.

Pel mes d'abril farem una visita a veure les obres de rehabilitació de la finca San Salvador.

Es presenta el projecte: Benvingudes al barri. Un programa d'educació social i d'animació sociocultural, (que pot entroncar amb amb la prosocialitat i l'holisme i la creació de cél.lules socials que inicient un inici i creen un tot ( un tot social).
Lliane de Serveis Socials, va fer una presentació acurada, digne, i amb projecte de futur adreçat a les persones nou vingudes al barri, tant d'ordre interior com d'exterior, especialment als nou vinguts que recau la nostra zona amb persones "llatines" aquestes persones que en la trajectòria de més de 500 anys, a Amèrica del Sud, encara arriben a l'estat espanyol amb els cognoms castellans, i és com tornar a casa. Doncs benvinguts, d'allò que sembrem recollim!

Liliane, va exposar el seu programa i estudi, que més o menys va gradar salvant diferencies de forma, però no tant de continguts.

( Salvador Barrau, no va estar d'acord que el barri del Coll se'l consideri un barri dormitori, ja que aquest concepte al segle XXI, i amb les connotacions socials, laborals, culturals i de serveis es pot considerar un barri dormitori a tots els barris de Barcelona.
La diferencia resideix en :un barri amb equipaments i serveis i un barri sense serveis ni equipaments, i on la gent ha de marxar del seu barri a fer les activitats en altre barri, i obviament va a casa a dormir. Mantenir etiquetes es mantenir conceptes errònis i malintencionats. Cal una análisi de la realitat actual basada en els coneixements sociologics i antropologics actualitzats i la mateixa evolució del barri que ha canviat tant com tot Barcelona.

L'AVCV, va passar-se deu anys denunciant que el Coll no era Gracia, ara, ja som barris del Nord de Gracia i el Districte es Vila de Gracia, hem fet canviar les etiquetes, i amb elles es canvien els conceptes , les accions i actuacions i responsabilitats politiques.
No és el mateix els barris que es van construir amb el "barraquisme vertical" a un barri amb 900 anys d'Historia com és el Coll, aquesta superficialitat de concepte amb el barri del Coll, va molestar al president de l'AVCV, i en petit comité va comentar a la Liliane, que el seu projecte no el "veia" i que s'han d'apropar a la "prosiocialitat i al concepte d'holisme social", evidentment queda clar que, el lèxic, parlar amb els usuaris dels barris ha de canviar de registre per a que existeixi una comunicació que solament queda en el llenguatge dels tècnics d'educació social iserveis socials, i que el poble encara no ho entén perquè són conceptes universitaris,alguns desporvistos de la realitat i de vivencia.)

Anirem comunicant-nos amb vosaltres.
Informa AVCV.sbarrau.
Reunió feta amb:Sra. Mari Carmen Fernandez; Esther Garcia;Josie Abascal; Isabel Montané;Liliane Gallamini;Antonio Gómez;Salvador Barrau;LauraEudal;Joan Piñol;Froilà Bellostes;Pilar Bastué;Domenech Giravent; Marina Abad.

PARQUING DEL COLL LAGUNA DE LANAO

Després d'una llarga espera, les obres han començat. Un cop iniciades ens adonem que la construcció va molt ràpida, un cop feta la cimentació s'ha construit la planta baixa i el primer pis, ara van a bon ritme.
Anirem informant a mida que tingues noves interessants que siguin del vostre interès.

Foto: sbarrau

IN MEMORIAM DE JOAN OLIVART I PUJOL







El nostre darrer adéu al bon veí i amic en Joan Olivart i Pujol ( ponts 1940 - Barcelona 2008) Una malaltia greu ens va apartar de la seva buhonomia, del seu art i dels records de tants anys hem tingut al seu costat, des del restaurant, fins al seu Museu Taller del Transport de Coll-Vallcarca.
Aquests darrers anys ha estat un col.laborador al barri amb la festa major on ell se sentia orgullós de la seva obra i els veÍns admiravem la seva mestria i art de les maquetes en miniatura. Ara, solament ens queda el record i sentiment de dol per a la seva esposa i familia.
el nostre barri ha perdut un gran home, un home cívic ple de proïsme, i un model a seguir.
Fotos arxiu s.barrau

VISITA AL PALAU DE LA MUSICA CENTENARI






















Una munió de persones socies de l'AVCV, vam anar a visitar el Palau de la Música, una visita guiada i ben explicada. La historia, els orígens, la simbologia, la labor musical i la labor social des de fa més d'un segle, i l'aportació actual a la cultura catalana i a la cultura del món.
Un Palau és obert a totes les disciplines artistiques musicals tant del món popular com del món clàssic llevat de l' òpera, que ja te el seu palau " El Liceu de Barcelona".
L'entrenyable palau ens va impressionar, els que ja el coneixiem vam veure les innovacions i els esforços arquitectònics per a preservar de la polució atmosfèrica l'obra dels arquitectes del modenisme català, un art, que és admirat arreu del món.
Les columnes de les baranes de vidre amb forja a l'interior, les làmpades de ferro donant un vol sobre el public com si fossin làmpades en moviment donat per la finestra oberta, on entra l'aire i fa que aquesta voli sobre l'aforo del Palau. Una gran escala noble, de marbre i la gran catifa, donen empaque i bona presencia a la música, als músics als ciutadans de Barcelona i d'arreu del món quan entren en aquest palau, el palau de la música.
El palauet en el lloc d'una parròquia, donen immensitat moderna a un palau antic, i ens adonem que allò antic s'harmonitza amb el nou, sense fer-se mal, una obra de rajol magistralment decorat com si fos una obra escultòrica d'un gran escultor.
En la visita ens diuen que hi han concerts tot l'any, gairebé un per dia, i podem comprar entrades a un concert pel valor d'un euro ( 1€) la qual cosa, aquell matí ens va gratificar tant la visita, com la compra de l'entrada del concert.
Finalment vam poder prendre un café que ens van servir aquells cambrers amb devantal francès fins als peus. Bon cafè, bon servei, bona visita, i la llàstima va ser que no ens deixessin fer fotografies a dins del Palau.
A fora, Lluí Millet immortalitzat amb la batuda a la ma, i l'edifici de vidre al darrera, semblava com si el gran mestre dirigís un concert , el concert de l'univers musical, al costat de les generacions joves que al costat i als seus peus s'hi posaven.
Recomanem aquest visita. Una sola vegada no n'hi ha prou, perquè el Palau de La Música Catalana, és un gran palau i no s'acaba mai.

Fotos: sbarrau/ Fotos Miquel

TALLER CERAMICA DE CAN SEDO(Esparreguera)
















Anar a veure la Passió d'Esparreguera, no és una visita única, l'organització ajuda a conèixer també les industries que estan al seu entorn com es Can Sedó Ceràmiques.
La vila d'Esparreguera sempre ha estat una vila coneguda per La Passió i pels seus terrissaires, essent una terrissa important, com d'altres, en altres comarques. La bòvila on podies comprar fang la sortida del Torrent Mal, fins els petits terrisaires d'Esparreguera són una mostra vital d'aquest ofici ancestral des de fa un miler d'anys, però que avui ha minvat, francament.
Hem visitat a can Sedó, tot just donant un tomb per darrera el teatre. Una noia prima, amable i amb una veu avellutada ens ha guiat fins a les intal.lacions on ens ha explicat els terrers per a pastar fang i el feixuc fet de pastar, que d'aquí ve el mot "ves a pastar fang" quan trobem una persona que ens està carregant massa la seva impertinència.
Hem pogut veure ceràmiques escrupolosament ben acabades amb esmalts de baixa temperatura i obres singulars de creació. També hem vist que la mestria hi és present, quan son capaços d'imitar en ceràmica una agulla d'estendre roba que sembla com si fos de fusta, un ventall dels fogons emmarcat fent una obra singular, i dic singular, pèrquè quan un estri es deixa de fer funcionar per l'us i pels canvis de costums, per l'evolució de la societat i es trasnformen en estris artístics, aquest es converteixen en art.
En la visita ens adonem com les falles tècniques fan que es crein peces singulars com són els rajols que han estat més aprop de la font de calor i sobrepassen els mil cinc-cents graus i es van fonent i agafant altre color que dona qualitat creant-se obres accidentals d'art.
En sortir i en entrar de Can Sedó ens adonem dels símbols hermètics adosats a l'edifici, i al terra de la finca. L'arc, la corda, l'aigua i l'estrella, elements semiótics que s'apropen als significats d'una logia.
La visita va ser agradable, interessant, i és una visita que es pot recomanar. Un descendent de la saga dels Sedó ens va atendre a l'entrada i va tenir cura de les persones, i ens doná explicacions, com per exemple: el forn industrial dels seus avis, un forn d'aquells que s'havia de tapiar per a poder coure i es atacat pel foc, per tres costats, com si fossin els forns del xinesos amb la porcellana. Una interessant visita.
Fotos. Sbarrau
Peces cremades al forn, simbologia hermetica,la pastera i terres , en la visita a Can Sedó.

diumenge, 30 de març del 2008

ENTUSIASMATS PER LA PASSIO D'ESPARREGUERA




Veure la Passió d’Esparreguera, no es solament veure un espectacle sinó una transmissió artística, de les arts escèniques i llurs sentiments, als espectadors, al mostrar aspectes de gran realitat en la representació. La Passió, mil·lenària entronca amb la població d’Esparreguera, que n’és patrona Santa Eulalia; fent que l’escola de teatre sigui viva des del mateix teatre com dins de les entitats, i cases d’Esparreguera, on viuen els actors i els seus mestres, que són els pares, i alguns, els avis dels actors de les noves generacions de La Passió.
Generació darrera generació el mestratge i estils de declamació es passen a través dels anys de forma oral, tothom ja se sap el paper sense estudiar-lo gaire i amb sublim facilitat, i el que és més important el sentiment per interpretar una obra acte sacramental, avui, un espectacle. Al mateix temps que el gaudi de l’obra, alhora és una vivència que s’arriba amb la introspecció a les arrels de la nostra cultura cristiana-jueva, encarnada amb els actors,sense aquesta sensibilitat, no podrien sortir a escena donant la qualitat plàstica que donen i nosaltres copsar aquest art.
Els quadres escènics tots molt ben representants, molt plàstics, estètics, una mostra teatral feta per gent senzilla de la població seguint la tradició de segles,donant un gran resultat professional, els gest de les mans, les cares, les ganyotes, el gestualisme popular el podem veure en la representació on qualsevol detall queda plasmat artísticament, com en els quadres fix on arriben a l’ànima de l’espectador.
Malgrat les crítiques, del cartell d’un Jesús, al costat del jovent que fan grafits per les parets ( tendència grafitera que te els seus orígens en la antiguitat) ha fet créixer critiques superficials i banals a periodistes superficials, que han aconseguit que es parli més de la Passió.
El Jesús que hem vist avui, plasma la imatge antiga d’un home fill de Déu clavat a la creu, una imatge fidel a la imatgeria religiosa, d’ahir i d’avui.
Tots els personatges de l’obra: apòstols,sanedrins,soldats, el poble de Judea, Pons Pilat,Judes, i el colom ensinistrat,etc. Tots han fet es seu paper, altres un paperàs, veient els estils de la gent antiga i la nova de la Passió, i marcant una etapa que condueix a la renovació d’actors que en el conjunt formen entre joves,nens, novells i veterans un gran mosaic cultural de les arts escèniques i especialment La Passió. Com a nota curiosa, aquesta escenificació d’avui, hem pogut sentir les veus dels homes, amb veu de tenor, es curiós perquè aquesta veu es cercada per totes les corals per manca d’homes, tenors, i La Passió en té per donar i per vendre, però té la mancança de barítons i baixos, aquests necessaris per a quadres de més solemnitat i gravetat dramàtica.No deixa de ser xocant,però té solució, tot i que la terra de barítons i baixos la trobarem al nord cap al país basc.
Hem entès que darrera de cada representació i després de veure les instal·lacions del teatre, ens adonem de la gran logística que aquest teatre té. Els efectes de llum, els canvis de quadres i de decorats, l’àngel que sembla que voli, i Jesús que leviti, que el vestuari i els colors són de color pastel per a no ser llampant un més que l’altre i donar importància a un actor més que l’altre, quan el principal és el blanc, que despunta per sobre els altres, és la llum, és Jesús.
Hem sentit una obra en vers, que actualment està fora de normalització lingüística per semblar antic, la qual cosa jo, posaria al dia( opinió personal) però no trauria un bri del contingut de l’obra, de les sentencies, dels diàlegs, de la força literària que considero una obra artística, i ens hi adonem amb els diàlegs dels sanedrins i el de Pons Pilat amb el seu anàlisi del poble hebreu, i amb l’art de nedar i guardar la roba.
Però no em deixaré pas de dir que amb l’hosanna tot el poble acut a l’escenari com si fos una obra de cine de La Metro, nombre de gent, vestuari, llum, entusiasme... tan real com proclamar un rei, el mateix poble, que després el negaria.
Solament ens queda felicitar a tots els actors, a Francesc Alert per haver-nos atès amb el mestratge d’un bon relacions públiques,( i al miler de col·laboradors)per haver pogut fer arribar al dia d’avui una obra semblant, plàstica i de qualitat, que apropa creients i no creients, a practicants i agnòstics; una obra basada en el gran missatge d’amor i pau que va redimir el món i alliberà la dona. I així acabo, perquè Jesús, a més, és història, no són llegendes, no són invencions, i la seva paraula i mestratge pedagògic segueix viu, avui i sempre.
S.barrau/ AVCV
(fotos amb els apòstols: Judes, Pere i Andreu, a la sortida del teatre abans de dinar, d'aquí al cel)
Foto del teatre a la mitja part

FINAL DE FESTA MAJOR amb les HABANERES

ACTIVITATS DIUMENGE AL MATÍ ....

BALL de FESTA MAJOR 2010

TALLER MUSEU MINIATURES del TRANSPORT de JOAN OLIVART

BRINDIS de FESTA MAJOR 2010

BINGO REGAL de FESTA MAJOR 2010

REPIC DE CAMPANES I OFRENA FLORAL al SANTUARI del COLL

HOMENATGE A SALVADOR ALLENDE DEFENSOR DE LA DEMOCRÀCIA

ORQUESTRA DE FLAUTES DOLCES DEL COLL

PREGÓ FESTA MAJOR barris del nord 2010

INAGURACIÓ DEL METRO AL COLL I CARMEL

VIDEO DENUNCIA DE LA MANCA DE MANTENIMENT I SEGURETAT AL PARK GÜELL

Barri del COLL, racons.

S.O.S. PARK GÜELL

Benvolguts amics, veïns, us posem el link del vídeo gravat per a donar el missatge del tancament del Park Güell, i posteriorment de pagament. Us demanem que el veieu i que alhora envieu a totes les vostres amistats, ja que el missatge per part dels veïns és correcte. El mes d'abril ja es volen donar les premises per a saber de quina manera tancaran el park Güell. Useu el Facebook de forma social i de S.O.S. Volem un park Güell Públic i Gratuït. Ajuda'ns, ajuda't. Coordinadora d'Entitats Park Güell http://www.youtube.com/watch?v=7l2cEKkoV44

S.O.S PARK GÜELL

Presentació del video del II Congres de les Dones de Barcelona

Audiencia del COLL octubre 09

Taller de les Dones Comunicadores del Coll

Pregó de les festes dels barris del Nord 2009

MARE DE DÉU DEL COLL - Segle XIII

MARE DE DÉU DEL COLL - Segle XIII

RECORDS DEL MEU BARRI COLL-VALLCARCA ( SARDANA)

Per a què pogue escoltar la sardana us hem pujat aquest arxiu que ens ha faciclitar l'autor a través del seu fill Ramon Texidor. Us recomanem que la sentiu, és una sardana molt airosa.