VIDA SOCIAL AL BARRI

Una aportació d'un veí, anomenat Fèlix el Gat,

ens fa arribar una versió del conte dels tres porquets adaptada als temps actuals.

Degut que es un conte i no entra dins les convocatories dels Premis Grau Miró, i per ser veí del barri fem una edició en el blog de forma singular i personal.

Els porquets com en el conte tradicional i classic burlen el llop.

-Bruno Betelheim, en el seu libre "Psicoanalisis de los cuentos de hadas", ens analitza els contes com l'estat de creació del problema, l'angoixa i l'alliberament del problema versus felicitat, o no. En el cas dels tres porquets, els tres porquets representen un sol porquet però en les diferents etapes evolutives de la seva psicologia i creixement personal i maduresa.

Un porquet és un infant, un porquet és un adolescent i finalment el porque s'ha fet adult i toca de peus a terra i construeix, finalment deixant de jugar amb cabanes construïdes ràpides per a poder tenir més temps de jugar, quan és adult, el primer a construir es una casa sólida.

ELS PORQUETS OKUPES per Fèlix el Gat


Vet aquí que, pels voltants del Montseny, hi havia una granja molt coneguda pels seus excel.lents embotits arreu del país. A aquella granja hi vivia una colla de porquets que no estaven gaire conformes amb el destí que els esperava i pel qual havien estat alimentats: l'escorxador. No volien veure's convertits en llargues botifarres o pernils penjats a la secció de xarcuteria d'una gran superficie qualsevol. Ells tenien el seu propi projecte de vida: volien viure plegats en una comuna i muntar-se un local social alternatiu, tot divulgant les avantatges de la vida natural.

Un bon dia, un dels porquets, al que anomenaven Orelles, va arribar a la porquera tot corrent, molt esverat i va començar a cridar:
- Ja ho tinc, ja ho tinc !!
- Però qué és el que tens? - li van preguntar alhora uns quants dels seus companys.
- Doncs el que necessitem: una cabana de palla buida que està abandonada molt a prop de la granja. La he vist avui, mentre cercava uns quants glans per a menjar.
Aquella era la seva oportunitat. Per fi podrien fer realitat el seus somnis. Ara havien d'actuar molt rapidament. En Galtes, un dels porquets més decidits va proposar:
- Per la nit, quan totes les llums de la granja s'apaguin, ens escaparem sense
fer soroll, anirem cap a la cabana i l'ocuparem. Segurament que caldrà arreglar-la, però valdrà la pena: tot sigui per la llibertat i els nostres projectes de vida alternativa. Tots i totes van estar d'acord.
Així ho van fer i després de netejar la cabana tota la nit, van caure esgotats pel cansament i la son.
A l'endemà, a la granja, quan un dels mossos va notar que l'hi mancaven uns quants porquets, va córrer a avisar l'encarregat i aquest, tement-se el pitjor, va avisar a la policia. L'oficial que va rebre l'encàrrec d'investigar qué havia estat dels porquets va ser el sargent Queixals, un llop amb certa fama de mala bava. L'acompanyaria, com sempre, el seu ajudant en Morrut, personatge de poques cabòries.

Tot d'una es van posar a seguir les pistes que havien deixat els porquets, els quals no van tenir cura d'amagar les seves petjades, potser per la mateixa emoció de veure's lliures. En Queixals i el seu ajudant no van trigar massa a trobar la cabana de palla on flamejava una bandera amb el conegut símbol del moviment okupa. Quan el sargent Queixals ho va veure, va exclamar:
- Ah!, Vet aquí que ja tenim solucionat l'enigma.
- I com ho sabeu? - preguntà encuriosit el seu ajudant.
- Aquests garrins s'han muntat un centre ocupat. Com tots els joves, són uns idealistes que pretenen canviar el món. I el món, amic meu, és com és. El millor és acceptar-ho quan abans. Company, haurem d'entrar a la casa a cercar aquests porquets,- va comentar el sargent amb decisió.
I així ho van fer, però al trobar-se la porta tancada, van haver de trucar amb energia:
- Pom! Pom! Obriu, que som la policia! - va cridar en Queixals.
- Qué és el que volen? - van contestar des de la casa.
Us hem vingut a cercar. Heu de tornar a la granja. Com a porquets que sou, ja haurieu de saber que el vostre lloc és a la granja. Us convetiran en salsitxes, si, però així són les coses i vosaltres no podeu canviar el vostre destí.
- No!, no hi tornarem mai més a la granja. Aquesta és la nostra llar. No volem ser convertits en embotit. Som lliures i tenim dret a viure a la nostra manera.
- No sigueu tossuts i sortiu, sinò ens veurem obligats a bufar molt fort fins a tirar la cabana a terra.
- No sortirem!! - va ser la resposta dels porquets.
Llavors, els dos llops van bufar molt i molt fort i la cabana caigué desplomada a terra.

Els porquets van sortir corrents, sense gairebé endur-se res, seguits de ben a prop pels policies. Com que els nostres amics eren més joves, de seguida els van deixar enrera. Aquella nit la van passar a l'aire lliure mentre pensaven qué és el que havien de fer. Tothom va estar d'acord en cercar una casa més forta i que resistís la bufada dels llops. La solució va aparèixer amb una cabana de fusta que trobàren al mig del bosc. Els porquets volien començar de nou la seva aventura alternativa, però ben aviat van trobar-se en Queixals i el seu ajudant de nou. La nova cabana tampoc va resistir les bufades dels dos llops i va anar a terra com l'anterior. Un altre cop els porquets van haver de correr. Com que ja n'estaven farts que els fessin fora de les cases que ocupaven, van resoldre en assemblea urgent que havien de cercar un edifici de maons on puguessin resistir les bufades d'aquells parell d'animals i aconseguir els seus objectius amb èxit.
Per fi la van trobar. A un racó perdut del bosc hi havia una petita caseta de llenyataires feta amb maons i que actualment estava buida. Van haver de treballar-hi molt per a netejar-la però finalment s'hi van poder instal.lar.
Tanmateix, però, també en aquesta ocasió van rebre la visita dels dos llops:
- Ja n'hi ha prou de ximpleries!! - va cridar enfadat en Queixals.- Feu el favor de tornar cap a la granja ara mateix o també haurem de tirar-vos a terra aquesta casa.
- Ha, Ha! Proveu, proveu de tirar-la! - van gosar de dir-li amb molta joia els porquets.
- Ah!, com que aquestes tenim, eh? Doncs ara ho veureu! - va amenaçar en Queixals.
Però aquest cop i malgrat que van estar bufant i bufant fins ben entrada la nit, no van poder tirar la casa a terra. Molt cansats i gairebé sense respiració, els dos policies van marxar tot renegant:
- Ja s'ho faran aquests de la granja! N'estem ben tips dels porquets i de les seves cases. Per mi ja s'hi poden quedar a viure per sempre aquí, si és el que volen!

En Morrut no deia res, ja que li mancava l'aire fins i tot per a renegar. Els porquets van romandre molt de temps a aquella casa ocupada i n'organitzaren un centre social alternatiu on feien moltes activitats i un menjador popular amb productes naturals recollits al bosc. Com no podia ser d'altra manera, el menú era sempre vegetarià i van participar en nombroses campanyes per demanar que tanquessin l'escorxador i la granja on seguien matant porcs per fer-hi embotits. Fins i tot, van acollir la primera trobada internacional de la Lliga Unida per a l'Alliberament del Poble Porc, que va aplegar centenars de delegats de centres alternatius d'arreu del món. El moviment havia començat a caminar i ara ja no els aturaria ningú.

FÈLIX , EL GAT