Veure la Passió d’Esparreguera, no es solament veure un espectacle sinó una transmissió artística, de les arts escèniques i llurs sentiments, als espectadors, al mostrar aspectes de gran realitat en la representació. La Passió, mil·lenària entronca amb la població d’Esparreguera, que n’és patrona Santa Eulalia; fent que l’escola de teatre sigui viva des del mateix teatre com dins de les entitats, i cases d’Esparreguera, on viuen els actors i els seus mestres, que són els pares, i alguns, els avis dels actors de les noves generacions de La Passió.
Generació darrera generació el mestratge i estils de declamació es passen a través dels anys de forma oral, tothom ja se sap el paper sense estudiar-lo gaire i amb sublim facilitat, i el que és més important el sentiment per interpretar una obra acte sacramental, avui, un espectacle. Al mateix temps que el gaudi de l’obra, alhora és una vivència que s’arriba amb la introspecció a les arrels de la nostra cultura cristiana-jueva, encarnada amb els actors,sense aquesta sensibilitat, no podrien sortir a escena donant la qualitat plàstica que donen i nosaltres copsar aquest art.
Els quadres escènics tots molt ben representants, molt plàstics, estètics, una mostra teatral feta per gent senzilla de la població seguint la tradició de segles,donant un gran resultat professional, els gest de les mans, les cares, les ganyotes, el gestualisme popular el podem veure en la representació on qualsevol detall queda plasmat artísticament, com en els quadres fix on arriben a l’ànima de l’espectador.
Malgrat les crítiques, del cartell d’un Jesús, al costat del jovent que fan grafits per les parets ( tendència grafitera que te els seus orígens en la antiguitat) ha fet créixer critiques superficials i banals a periodistes superficials, que han aconseguit que es parli més de la Passió.
El Jesús que hem vist avui, plasma la imatge antiga d’un home fill de Déu clavat a la creu, una imatge fidel a la imatgeria religiosa, d’ahir i d’avui.
Tots els personatges de l’obra: apòstols,sanedrins,soldats, el poble de Judea, Pons Pilat,Judes, i el colom ensinistrat,etc. Tots han fet es seu paper, altres un paperàs, veient els estils de la gent antiga i la nova de la Passió, i marcant una etapa que condueix a la renovació d’actors que en el conjunt formen entre joves,nens, novells i veterans un gran mosaic cultural de les arts escèniques i especialment La Passió. Com a nota curiosa, aquesta escenificació d’avui, hem pogut sentir les veus dels homes, amb veu de tenor, es curiós perquè aquesta veu es cercada per totes les corals per manca d’homes, tenors, i La Passió en té per donar i per vendre, però té la mancança de barítons i baixos, aquests necessaris per a quadres de més solemnitat i gravetat dramàtica.No deixa de ser xocant,però té solució, tot i que la terra de barítons i baixos la trobarem al nord cap al país basc.
Hem entès que darrera de cada representació i després de veure les instal·lacions del teatre, ens adonem de la gran logística que aquest teatre té. Els efectes de llum, els canvis de quadres i de decorats, l’àngel que sembla que voli, i Jesús que leviti, que el vestuari i els colors són de color pastel per a no ser llampant un més que l’altre i donar importància a un actor més que l’altre, quan el principal és el blanc, que despunta per sobre els altres, és la llum, és Jesús.
Hem sentit una obra en vers, que actualment està fora de normalització lingüística per semblar antic, la qual cosa jo, posaria al dia( opinió personal) però no trauria un bri del contingut de l’obra, de les sentencies, dels diàlegs, de la força literària que considero una obra artística, i ens hi adonem amb els diàlegs dels sanedrins i el de Pons Pilat amb el seu anàlisi del poble hebreu, i amb l’art de nedar i guardar la roba.
Però no em deixaré pas de dir que amb l’hosanna tot el poble acut a l’escenari com si fos una obra de cine de La Metro, nombre de gent, vestuari, llum, entusiasme... tan real com proclamar un rei, el mateix poble, que després el negaria.
Solament ens queda felicitar a tots els actors, a Francesc Alert per haver-nos atès amb el mestratge d’un bon relacions públiques,( i al miler de col·laboradors)per haver pogut fer arribar al dia d’avui una obra semblant, plàstica i de qualitat, que apropa creients i no creients, a practicants i agnòstics; una obra basada en el gran missatge d’amor i pau que va redimir el món i alliberà la dona. I així acabo, perquè Jesús, a més, és història, no són llegendes, no són invencions, i la seva paraula i mestratge pedagògic segueix viu, avui i sempre.
S.barrau/ AVCV
Generació darrera generació el mestratge i estils de declamació es passen a través dels anys de forma oral, tothom ja se sap el paper sense estudiar-lo gaire i amb sublim facilitat, i el que és més important el sentiment per interpretar una obra acte sacramental, avui, un espectacle. Al mateix temps que el gaudi de l’obra, alhora és una vivència que s’arriba amb la introspecció a les arrels de la nostra cultura cristiana-jueva, encarnada amb els actors,sense aquesta sensibilitat, no podrien sortir a escena donant la qualitat plàstica que donen i nosaltres copsar aquest art.
Els quadres escènics tots molt ben representants, molt plàstics, estètics, una mostra teatral feta per gent senzilla de la població seguint la tradició de segles,donant un gran resultat professional, els gest de les mans, les cares, les ganyotes, el gestualisme popular el podem veure en la representació on qualsevol detall queda plasmat artísticament, com en els quadres fix on arriben a l’ànima de l’espectador.
Malgrat les crítiques, del cartell d’un Jesús, al costat del jovent que fan grafits per les parets ( tendència grafitera que te els seus orígens en la antiguitat) ha fet créixer critiques superficials i banals a periodistes superficials, que han aconseguit que es parli més de la Passió.
El Jesús que hem vist avui, plasma la imatge antiga d’un home fill de Déu clavat a la creu, una imatge fidel a la imatgeria religiosa, d’ahir i d’avui.
Tots els personatges de l’obra: apòstols,sanedrins,soldats, el poble de Judea, Pons Pilat,Judes, i el colom ensinistrat,etc. Tots han fet es seu paper, altres un paperàs, veient els estils de la gent antiga i la nova de la Passió, i marcant una etapa que condueix a la renovació d’actors que en el conjunt formen entre joves,nens, novells i veterans un gran mosaic cultural de les arts escèniques i especialment La Passió. Com a nota curiosa, aquesta escenificació d’avui, hem pogut sentir les veus dels homes, amb veu de tenor, es curiós perquè aquesta veu es cercada per totes les corals per manca d’homes, tenors, i La Passió en té per donar i per vendre, però té la mancança de barítons i baixos, aquests necessaris per a quadres de més solemnitat i gravetat dramàtica.No deixa de ser xocant,però té solució, tot i que la terra de barítons i baixos la trobarem al nord cap al país basc.
Hem entès que darrera de cada representació i després de veure les instal·lacions del teatre, ens adonem de la gran logística que aquest teatre té. Els efectes de llum, els canvis de quadres i de decorats, l’àngel que sembla que voli, i Jesús que leviti, que el vestuari i els colors són de color pastel per a no ser llampant un més que l’altre i donar importància a un actor més que l’altre, quan el principal és el blanc, que despunta per sobre els altres, és la llum, és Jesús.
Hem sentit una obra en vers, que actualment està fora de normalització lingüística per semblar antic, la qual cosa jo, posaria al dia( opinió personal) però no trauria un bri del contingut de l’obra, de les sentencies, dels diàlegs, de la força literària que considero una obra artística, i ens hi adonem amb els diàlegs dels sanedrins i el de Pons Pilat amb el seu anàlisi del poble hebreu, i amb l’art de nedar i guardar la roba.
Però no em deixaré pas de dir que amb l’hosanna tot el poble acut a l’escenari com si fos una obra de cine de La Metro, nombre de gent, vestuari, llum, entusiasme... tan real com proclamar un rei, el mateix poble, que després el negaria.
Solament ens queda felicitar a tots els actors, a Francesc Alert per haver-nos atès amb el mestratge d’un bon relacions públiques,( i al miler de col·laboradors)per haver pogut fer arribar al dia d’avui una obra semblant, plàstica i de qualitat, que apropa creients i no creients, a practicants i agnòstics; una obra basada en el gran missatge d’amor i pau que va redimir el món i alliberà la dona. I així acabo, perquè Jesús, a més, és història, no són llegendes, no són invencions, i la seva paraula i mestratge pedagògic segueix viu, avui i sempre.
S.barrau/ AVCV
(fotos amb els apòstols: Judes, Pere i Andreu, a la sortida del teatre abans de dinar, d'aquí al cel)
Foto del teatre a la mitja part
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada