Una munió de persones socies de l'AVCV, vam anar a visitar el Palau de la Música, una visita guiada i ben explicada. La historia, els orígens, la simbologia, la labor musical i la labor social des de fa més d'un segle, i l'aportació actual a la cultura catalana i a la cultura del món.
Un Palau és obert a totes les disciplines artistiques musicals tant del món popular com del món clàssic llevat de l' òpera, que ja te el seu palau " El Liceu de Barcelona".
L'entrenyable palau ens va impressionar, els que ja el coneixiem vam veure les innovacions i els esforços arquitectònics per a preservar de la polució atmosfèrica l'obra dels arquitectes del modenisme català, un art, que és admirat arreu del món.
Les columnes de les baranes de vidre amb forja a l'interior, les làmpades de ferro donant un vol sobre el public com si fossin làmpades en moviment donat per la finestra oberta, on entra l'aire i fa que aquesta voli sobre l'aforo del Palau. Una gran escala noble, de marbre i la gran catifa, donen empaque i bona presencia a la música, als músics als ciutadans de Barcelona i d'arreu del món quan entren en aquest palau, el palau de la música.
El palauet en el lloc d'una parròquia, donen immensitat moderna a un palau antic, i ens adonem que allò antic s'harmonitza amb el nou, sense fer-se mal, una obra de rajol magistralment decorat com si fos una obra escultòrica d'un gran escultor.
En la visita ens diuen que hi han concerts tot l'any, gairebé un per dia, i podem comprar entrades a un concert pel valor d'un euro ( 1€) la qual cosa, aquell matí ens va gratificar tant la visita, com la compra de l'entrada del concert.
Finalment vam poder prendre un café que ens van servir aquells cambrers amb devantal francès fins als peus. Bon cafè, bon servei, bona visita, i la llàstima va ser que no ens deixessin fer fotografies a dins del Palau.
A fora, Lluí Millet immortalitzat amb la batuda a la ma, i l'edifici de vidre al darrera, semblava com si el gran mestre dirigís un concert , el concert de l'univers musical, al costat de les generacions joves que al costat i als seus peus s'hi posaven.
Recomanem aquest visita. Una sola vegada no n'hi ha prou, perquè el Palau de La Música Catalana, és un gran palau i no s'acaba mai.
Fotos: sbarrau/ Fotos Miquel
Un Palau és obert a totes les disciplines artistiques musicals tant del món popular com del món clàssic llevat de l' òpera, que ja te el seu palau " El Liceu de Barcelona".
L'entrenyable palau ens va impressionar, els que ja el coneixiem vam veure les innovacions i els esforços arquitectònics per a preservar de la polució atmosfèrica l'obra dels arquitectes del modenisme català, un art, que és admirat arreu del món.
Les columnes de les baranes de vidre amb forja a l'interior, les làmpades de ferro donant un vol sobre el public com si fossin làmpades en moviment donat per la finestra oberta, on entra l'aire i fa que aquesta voli sobre l'aforo del Palau. Una gran escala noble, de marbre i la gran catifa, donen empaque i bona presencia a la música, als músics als ciutadans de Barcelona i d'arreu del món quan entren en aquest palau, el palau de la música.
El palauet en el lloc d'una parròquia, donen immensitat moderna a un palau antic, i ens adonem que allò antic s'harmonitza amb el nou, sense fer-se mal, una obra de rajol magistralment decorat com si fos una obra escultòrica d'un gran escultor.
En la visita ens diuen que hi han concerts tot l'any, gairebé un per dia, i podem comprar entrades a un concert pel valor d'un euro ( 1€) la qual cosa, aquell matí ens va gratificar tant la visita, com la compra de l'entrada del concert.
Finalment vam poder prendre un café que ens van servir aquells cambrers amb devantal francès fins als peus. Bon cafè, bon servei, bona visita, i la llàstima va ser que no ens deixessin fer fotografies a dins del Palau.
A fora, Lluí Millet immortalitzat amb la batuda a la ma, i l'edifici de vidre al darrera, semblava com si el gran mestre dirigís un concert , el concert de l'univers musical, al costat de les generacions joves que al costat i als seus peus s'hi posaven.
Recomanem aquest visita. Una sola vegada no n'hi ha prou, perquè el Palau de La Música Catalana, és un gran palau i no s'acaba mai.
Fotos: sbarrau/ Fotos Miquel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada