FESTA DE NADAL A LA VOCALIA DE LA DONA DE LA AVCV

Seixanta dones, de vocalia de la dona, es van citar aquesta setmana anterior per a celebrar el Nadal. Una festa que es fa portes endins en l'ambient de la vocalia de la dona.
Va ser una tarda activa, divertida, on es van explicar acudits de colors diversos...,( ufff! els pocs homes asssitents ens varen canviar de color! ) tot i què es va anar explicant que el curs que iniciem serà prou important perquè anem renovant els participants usuaris en la participacio activa de l'AVCV.
Finalment hi ha va haver una sorpresa!
Tothom recordava aquella nina, de pocs anys, que anava amb mitjons i era tímida, i tenia uns ulls que deu ni do, quins ulls! Si, un llamp d'ulls que tenia a les hores... i ara, enlluernen amb una mirada, que et tomben!!!
Així, que van conéixer, dic conéixer tot i que ja la coneixiem tots, però no haviem gaudit del canvi a diari, que sembla així que, no hi ha hagut un gran canvi, però la varem, veure-la tots, els que feia temps que la coneixiem i encara anava a l'escola del barri, i des de llavors no l'havien vista, i fixeu-vos... feia tant de temps que anava a fer la EGB, i ara l'hem tornat a veure-la amb un Diplomatura d'Educadora Social, i es clar amb un pam i mig més d'alçada. Aquella nina timida de somriure dolç, la veiem ara com una bonica i jove dona.
Doncs... quina va ser la sorpresa?
La sopresa va ser que ens va dedicar unes danses a totes les dones, tot i què també se les dedicava a la seva mare que estava allà a primera fila per a no perdre's un sol pas, i seguir-la fil per randa, cada moviment, que captava l'atenció d'homes i dones amb la boca oberta!!! ( ai, si haguessim estat a l'estiu com haguessin caçat mosques!)
Puja l'escala després de canviar-se de roba... deixeu passar! Deixeu, que la veiem! -No em tapis dona! Posa't al costat, així ho veurem totes!!!
Caram, quina filla tens!! Què maca s'ha fet! I la mare, somreia,somreia.... i les llàgrimes li queien dels ulls! Au, deixeu espai que necessita espai per a ballar! sona la música, i als primers passos, tothom pendent dels peus,dels braços del ball,tots els ulls com mandarines mirant aquella dansarina, que els oferia la seva dansa pel sol fet que volia fer-la davant la seva mare i així oferir-la a totes les dones.... i les dones, van viure retrospectivament els bells anys de joventut adonant-se que els anys passen, però... veient la dansarina va ser millor que la jalea real, es van rejovenir totes, i les més joves es van tornar bebés!
Ens va tenir pendents a tots, les mirades damunt el seu cos jove, els ritmes dels braços, el somriure que ens oferia a cada pas, a cada ritme, dins una coreografia perfecte i pensada per a admirar la dansa, atraient el public a la seva sensualitat, amb aquella bonica, estética i ben ballada dansa del ventre.