L'excursió a la Vall d'Arán que varem fer va ser un exit. Els dies ens van acompanyar com si tinguessim un àngel de la guarda que amb les seves ales ens portés el bon temps, el sol, i fins i tot, varem veure la neu al cim de la muntanya, i vam tastar els quatre graus de temperatura, i de les nostres boques feiem sortit "fum" com si fumessim com a carreters. Durant tots els dies, els somriure i el bon humor ens va acompanyar sense cap contratemps seriós.
En baixar de l'autocar, veiem l'hotel, de color verd l'Hotel Aran, conegut com La Abuela, i aquesta anècdota ve donada per una estàtua de bronzo fos d'una àvia que va ser la fundadora de l'hotel. A l'escala estava asseguda fent mitja, teixint potser un mitjó o una bufanda, una senyora amb una gran serenitat perpetuada en el temps i el brozo; així doncs, ens dóna la benvinguda, i tothom ens hi fotografiem al seu costat, sense presses, obviament, perquè dificilment se n'anirà de l'escala de l'hotel.
Entrem a l'hotel. Està ornamentat amb elements de pagès, de muntanya, d'estris del camp, com si fos un museu rural i de l'alta muntanya. Sembla que tot està desordenat per les parets, però a mida que vas observant t'adones de moltes coses, i comprens que una persona amb molt de gust a penjat cada un dels quadres i objectes decoratius molt divesos a la paret, obviament amb el cúmul d'anys ha agafat solera i ha convertit l'estança en quelcom nostalgic, romantic i amb glamour. A la recepció, una senyora morena afable i amb bon gust per la música, ens lliura la clau amb una fusta que es el dibuix de l'hotel, el dibuix es naïf i té el seu encant.
T'adones que a la sala hi han quadres que podrien ser estudis de Picasso, una foto d'un dors nu d'una senyora estupenda, una foto amb molt d'art i ofici, fotografies diverses dels paisatges de la Vall amb les esglésies en punxa com si punxessin el cel... en lloc d'entrar en un hotel penso que entravem a una casa de nines. I després a sopar. El menjador, encara més farcit però amb glamour pel pas dels anys i dels regals dels clients que l'hotel també penja per les parets, uns vagons de Marklïn, tren en miniatura, una figura d'un guardia civil al costat d'un gerdarme francès, i les parets farcides d'ampolles d'aquelles que si fas un estornut es queda la taula blaca de per la pols i la solera dels anys.
Visitar la Vall d'Aran ha estat un encert. El parc d'Aigües Tortes, la meravella paisagística del nostre pirineu, una perla entre perles, les aigües gemades, espills de les aigües amb els núvol i els abets reflexats... solament ens faltava que sorgís de les aigües i es fes realitat "la dona d'aigua", al voltant dels gorgs de les donzelles i fades del pirineu.
Vam menjar molt be, algú es va atipar com un lladre, i el menjar era deliciós, podies repetir, la qual cosa ja ha tingut conseqüencies en arribar a casa i posar-te damunt la bàscula.
Vam entra a França, vam anar a Louchon, un trenet ens esparava, però vam haver d'esperar-lo a ell i de tant esperar-nos no vam poder agafar el trenet. Els francesos quan es porten be els diem francesos, aquest dia, pel mal servei que ens va donar el francès vam pensar: vaja amb el gavatxo!
Vam veure cavalls "percherons", vaques, i els ulls del jueu! Sí, les dues fonts d'aigua com la font d'un riu amb molt de cabdal i bellesa suprema de la natura, els ulls del jueu són els dos forats d'on surt la deu d'aigua i la font de la riquesa d'aquesta terra, vet aquí, que on hi ha riquesa hi ha un jueu.
L'excursio va anar molt be, no m'extenc més perquè no us vull cansar. Hem de dir que la nostra estimada guia Anna Maria Camps, ens va acompanyar, explicar el romànic, i ens va proporcionar tot el benestar possible del qual tots n'hem gaudit.
I el darrer dia tots ploravem... no volíem tornar a casa... vull quedar-me aquí! Buààà....
Ja se sap, quan un s'ho passa be, qualsevol vol tornar a casa!
Fins a la propera excursió.
Seria bo que els que us haveu quedat a casa ara vingueu a la propera, hem de fer com els gals, (Asterix i Obelix) evitar que el cel, ens caigui al damunt! Per tant... anem d'excursió.
He comptabilitzat que he fet 1665 fotografies... ( sbv)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada