Pregó de festa major del Coll- 2007
Veïns i amics del Coll, avui encetem la nostra Festa Major. Tornem doncs, a editar la nostra festa de les Mares de Déu trobades, i annexem el barri , a la parròquia del Coll.
El barri de La Salut, també celebra la festa de les mares de deu trobades i el barri Vallcarca sempre ho celebra per l’onze de setembre. Han nascut les Festes de Gracia Nord des de fa quatre anys.
Es bo recordar els orígens. Qui som, que fem, a on anem i com vivim. El Coll, té un santuari conegut avui, com la parròquia de la Mare de Déu del Coll. Abans, en els seus orígens era el de la verge de la Font Rúbea. Aquest santuari, datat al segle XI, va posseir una basta extensió que arribà des del riu Llobregat al riu Besos.
Fou molt important el santuari, i acabà sent un Priorat fins que les extensions del seu territori acabaren sent cedides al Monestir de Sant Cugat del Vallès, ara farà uns dos-cents anys. Amb la condició que, el monestir del Coll no s’extingís. Actualment, l’ordre dels Missioners del Sagrat Cor , amb seu a Mallorca es qui regenta l’escola i la parròquia.
Bé, doncs ara que sabem el passat hem de tenir present l’avui, i la seva historia recent que alguns veïns del Coll han viscut en pròpia persona. Acabada la guerra i després d’ incendiat el santuari, es torna a obrir al culte. Enguany, aquest mes de maig s’ha oficiat un acte de reconeixement als màrtirs del Coll.
Doncs sí, el Coll té màrtirs, uns màrtirs moderns, conseqüència d’una guerra fratricida. Mai es deixa de parlar de les guerres, sempre les tenim presents. La parròquia ha estat el pal de paller, d’aquests darrers cinquanta anys. Tot un seguit d’aconteixements històrics donen nom al nostre barri, per això hem estar orgullosos de la nostra historia.
L’associació de veïns del Coll, nascuda dins la parròquia ha estat el segon pal de paller, conjuntament amb les entitats creades fa més de trenta anys dins la parròquia: les Caramelles Infantils, La Coral Mare Déu del Coll, i els agrupaments escoltes. Totes elles, amb llarga historia associativa.
Les antigues festes majors, anaven precedides per una processó. Mai va existit en el Coll, imaginària popular, fins que les Caramelles Infantils van crear els dos gegantons del Coll. A les festes, ballaven sardanes i esbarts, s’enlairaven estels, es feia teatre… i va néixer el Patronat d’Homenatges a la Vellesa del Coll, on s’honorava els nostres avis, acompanyats dels nets i familiars, en una festa lúdica i amb un gran àpat.
Les Caramelles del Coll, quan cantaven caramelles per pasqua, portaven la cistella feta per un artista popular, en Pinyol. Vam conèixer al senyor Piñol, el guarda vigilant de la pedrera de la Creueta del Coll, que era un artesà gairebé anònim, però que rebia les visites d’en Dalí, i ambdós, s’admiraven.
En Piñol, va deixar un bon record al barri com a artista popular amb el seu pessebre, que hi plovia, tronava, sortia el sol, i es feia de nit. Un enginy d’en Piñol, avui, ja no queda malauradament res d’aquest pessebre.
Es va iniciar el parc de la Creueta del Coll, la primera fase que va quedar aturada esperant els parc dels Tres Turons. Va ser una arrencada de cavall i una aturada de ruc, ara fa més de quinze anys.
Hem vist com la violència, incontrolada de l’incivisme, ha fet posar portes al parc Güell, a contracor de l’ajuntament i dels veïns que vivim a l’entorn i a vegades també, d’esquena al magnífic parc.
Hem comprovat la prepotència de Parcs i Jardins en tallar els vuit plataners centenaris de la Plaça de Grau Miró, malmetent el micro clima natural que teníem des de fa un segle.
Aquesta plaça és l’antiga plaça de Gibraltar i avui, Plaça de Grau Miró. Aconseguit el canvi del nom a la plaça perquè era el fundador del barri i així hauríem de reconèixer-ho. Esperem no obstant,que amb motiu de la Llei de Barris, ens posin una escultura al·legòrica que doni l’entrada a Gracia des del Coll. Una escultura moderna com les de la Creueta, perquè a la perifèria, que es tal com se’ns coneix, tenim més escultures contemporànies d’art modern que a Gracia, i altres Districtes de la Ciutat.
També som singulars i pioners en l’esport escolar,amb l’Hort de l’Avi precursors dels horts de la ciutat i en els primers grafittis urbans, pintats a les parets. Una escola de graffiti que ha estat visitada i admirada per artistes i fotògrafs, diversos europeus. Però, les normes cíviques actuals converteixen al grafiter en un delinqüent i la tendència pictòrica moderna “pop”, en persecució. Les autoritats demostren així, que són incapaços de diferenciar un artista, d’un delinqüent, un grafiter, d’un escriptor de parets.
Ara, fa molts anys, un cop l’Editorial Bruguera, va tancar les portes, l’economia del barri del Coll i entorns, va minvar molt. Molts veïns del Coll ho van patir. La renda va quedar molt baixa quan había estat un barri de treballadors rics. Amb la Bruguera, es va perdre les histories de les editorials, com: El Gato Negro. Es van deixar d’editar molts llibres i còmics, i especialment el nostre gran estimat Capitán Trueno.
El nostre barri és singular. Hem tingut el nostre heroi en còmic, un heroi que era un galant guerrer, fort, defensor de la llei, de les dames, dels dèbils i d’un model de societat.
La Sigrid companya del Capitán Trueno era molt femenina i reina de Thule. Una sueca que acompanyava a un cavaller de l’Alt Empordà.
Vaja, que com el Coll no n’hi ha dos.
També, al fer fallida l’editorial en perdre les vendes de sud-amèrica, va fer que els llibres populars deixessin de sortir al mercat i deixant de donar servei a les classes populars.
Enguany, el Centre Cívic del Coll, celebra el quinzè aniversari en els locals de l’antiga editorial Bruguera, i seria bo per a la historia del barri, dels seus veïns i antics treballadors, que el centre Cívic del Coll tingués també el sobrenom de “la Bruguera” perquè és una gran raó de pes.
Sé que em deixaré coses importants, però una sí que la vull mencionar: es la senyora María Mullerat, una gran dona, que va crear la primera Institució per atendre a disminuïts psíquics profunds. La seva seu social va ser Can Mora, i dient això, vull dir-vos que, també hauríem de tenir present el nom d’aquesta dona per a posar-la dins de la historia de les dones de Gracia, perquè va ser una pionera que s’avançà al seu temps, molt abans, que ho fessin les institucions públiques.
Altres aspectes importants en la nostra historia recent, es la Casa San Salvador, una finca que s’està recuperant per al barri amb una total remodelació fidel a l’ època.
Cal també recordar els intel·lectuals del barri com l’escriptor Joan Sales, autor de la novel·la Incerta Glòria. El banquer que va fugir a l’estranger un cop començada la nostra desgraciada guerra civil, em refereixo a l’antic propietari de l’actual Alberg de Joventut Mare de Deu de Montserrat, edifici que serví després per a un hospici.
Avui, el nostre barri és un gran barri amb moltes deficiències, les quals afortunadament es van solucionant. El metro, arribarà al Coll al 2010. El Parc dels Tres Turons ja estarà en mans dels tècnics per a començar les obres, o estaran començades. Actualment, aquest proppassat mes de juny el barri del Coll, ha estat obsequiat amb la Llei de Barris, que significa, el barri, les cases antigues, els vials necessaris per a no ser un cul de sac, serveis personals per a la gent, equipaments nous i escales mecàniques, i tot un seguit d’actuacions que donaran qualitat de vida al barri, i penso que tothom hi guanyarà.
També no cal deixar-ho al tinter. Cal dir que el pla del PMU14A, del Coll, deurà tenir un tracte especialment delicat, per a què els veïns que van fundar el barri, “diguem-ho així” , i que hi porten varies generacions, puguin seguir gaudint de la mateixa qualitat de vida que han gaudit fins ara, especialment, la nostra gent, que és gran.
Penso que cal invertir diners en ajudar a què la gent sigui feliç.
Ens agradaria llegir en la nostra historia recent del Coll que l’evolució del barri ha beneficiat els més dèbils.
Finalment, tothom ho ha de saber que, enguany, estrenem la sardana anomenada “Coll-Vallcarca”, escrita per un antic veí del Coll, amb nostàlgia de barri, i avui , resident a Madrid. Aquest, vindrà a presentar- la i per tant, dignificarà els actes festius i culturals, que enriqueixen la nostra festa del barri del Coll i el conjunt de les Festes dels barris del Nord.
¡Visca el símbol del Capitán Trueno, i Visca la Festa Major!
Salvador Barrau Viñas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada