El pare Guillem Bauzà, l'han jubilat, el divendres el matí el vaig veure arrossegant la seva maleta amb una etiqueta enganxada que indicava el destí, el Santuari de Lluc a Mallorca, el pare Guillem va venir de Ruanda malalt i aquí es va posar bo.
Un home bo, un rector bo, una bona persona, que hauríem d'esperar doncs d'un missioner... res més que això predicar amb l'exemple.
És fàcil recordar-lo perquè es fàcil recordar-te'n de les persones afables i amb gran buhonomia i espiritualitat. Desitgem que al seu nou destí pugui gaudir dels bons aires de Mallorca tot i que li recomanaríem que tingui cura de la tramuntana, que aquesta si que no perdona.
Un home bo, un rector bo, una bona persona, que hauríem d'esperar doncs d'un missioner... res més que això predicar amb l'exemple.
És fàcil recordar-lo perquè es fàcil recordar-te'n de les persones afables i amb gran buhonomia i espiritualitat. Desitgem que al seu nou destí pugui gaudir dels bons aires de Mallorca tot i que li recomanaríem que tingui cura de la tramuntana, que aquesta si que no perdona.
El pare Guillem ha estat en aquest darrers anys qui ens ha ajudat a fer que la festa major del Coll sigui un aglutinant de persones, de veïns, de feligresos que junts celebren la festa religiosa i alhora la festa popular. La festa Major del Coll al costat de la festa de Les Mare de Deu trobades i entre elles la Verge de Coll. ( La verge de la Fontrúbea).
Enguany, el pare Guillem l'hem vist ajudant a la festa major, ajudant i vetllant perquè el rom cremat de les Havaneres estes a punt, s'ha procurat que no faltés ensaïmada de Mallorca per a obsequiar el dia del pregó, on el pregoner va fer memòria a tothom present dels vincles de la parròquia i la seva labor social, cultural i pastoral, en els darrers cinquanta anys de servei religiós al barri.
Així que, en aquest darrer any el pare Guillem ha gaudit de la seva darrera festa major depenent d'ell la col.laboració amb l'A.V. del Coll, i també s'ha endut l'alegria d'haver conegut una gran festa on tothom s'hi ha trobat a gust.
Quan va venir de Ruanda, un feligrès, força de la broma li va dir: vostè ve d'un lloc que en diuen la selva, els salvatges, i ha deixat una selva i ara, entra en una altra de diferent, la selva urbana, algun dia ja em dirà quina es més salvatge.... I, han passat els anys, el seu somriure com el primer dia, l'hem vist arrossegant la maleta, però no ha dit ni "mu" de les selves. SBV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada