LA PASSIO D'ESPARREGUERA

Aquest mes no fem excursió, en canvi anem a veure la Passió

d'Esparreguera. La interpretació més antiga representada.

Per a més informació dirigiiu-vos a l'AVCV.

Tardes: de 5 a 7:30

AVCV

PREMIOS LITERARIOS GRAU MIRO 2008

Desde esta asociación de vecinos y del comisario de los Premios Grau Miró, damos las gracias al Dr. Jose M.Prieto, por su ofrecimiento y colaboración en el premio de este año.
el Dr.Prieto, es un haijin, autor de un libro titulado " Haiku a la hora en punto" (Ediciones Viruvio-Madrid- ISBN-13:978-84-96830-05-9; Deposito legal:SE-1224-2007 U.E)
Un libro en dos. Una guia e historia del haiku, amenizada por su obra de 1500 haiku. Es un libro basico y para entendidos ,y para los que quieran profundizar en este arte japonés del poema de 5,7,5 sílabas poéticas conocidas como haiku

Uno de los libros se ofrece de primer premio al ganador de Haiku categoria adultos, premio que se dará el mes de setiembre de 2008.

Este libro, formado por un gran número de poemas constituye un verdadero hallazgo por la claridad, ironía y sutileza que se desarrollan en cada haiku.

El Dr.Jose M. Prieto, es además catedratico de Psicología y director del departamento en la Universidad Complutense de Madrid.En España tiene reconocidos cuatro sexenios como investigador universitario y es además un reconocido conferenciante en Estados Unidos.
al margen de varias publicaiones universitarias, es autor del libro, Penetrante compasión: cincuenta koan contemporaneos, con Michael Wenger del Centro Zen de San Francisco.

Al Dr.Prieto, gracias por su colaboración y por su generosidad.
Saludos cordiales.

Salvador Barrau Viñas. Comisario de los Premios Grau Miró.( Hiperbreve, Haiku y Tanka)
Febrero de 2008.

MANS UNIDES,PARROQUIA I BARRI

Aquest diumenge al matí, sense ser una activitat de sol a sol, les entitats, veïns i parròquia han editat una altre activitat dirigida a la beneficencia i de suport al tercer món, especialment a l'Africa, Rwuanda, etc.
Els veïns, entitats i feligresos han aportat estris, objectes, quadres, efectes personals, flors, que han estès al terra fent uns encants, "rastrillo" per a vendre a preus de riure i així anar omplint unes guardioles de cartó de Mans Unides.
Com cada any la plaça Salvador Allende estava de gom a gom, els veïns aportaven les seves coses per a què altres veïns les podessin comprar a uns preus tant populars que no es podien dir preus, sinó almoïnes per a l'Africa. I benvingudes siguin les ajudes, almoïnes que amb tant poc serveixen per a tant !
Així, un public humil i treballador ha adquirit coses i els guanys han de fer feliços a nens, aportar aigua als poblats, a ensenyar cultura general al bell mig de les selves o poblacions pobres del tercer món.
Donar les gracies als participants i al barri per la seva ajuda, que per a uns es poc i per altres es converteix en molt.

PARQUING LAGUNA DE LANAO -INFORMACIO -

Gairebé tots els veïns que van fer la pre-sol.licitud deuen haver rebut aquesta carta, que es la primera informació que l'empresa fa publicament.

Cliqueu sobre la icona i llegiu la carta.

AVCV.

INAUGURACIO PRIMERA MOSTRA D'ART DEL COLL

Cliqueu sobre cada foto i veureu els comentaris en les fotos.

L'inauguració ha estat un exit. Una mostra molt digna i amb perpectives de futur. Aquesta primera mostra serà el trampolí de més activitats artístiques al Coll. Felicitats a tots.

Mes de noranta persones han passat en l'inauguracio de la mostra. ¡ Significatiu!

Fotos: SBV
AVCV

CARNESTOLTES / CARNAVAL A L' AVCV

Com cada any la festa de carnestoltes és una festa esperada. S'han passat setmanes fent manualitats, vestits, fent les comparses, per arribar el dia de la festa de carnestoltes, on es balla, canta, es riu, es pixen de riure en veure's unes a les altres, pintades de pallasses... aquelles persones serioses dels dies de cada dia, i que en arribar el dia de carnestoltes no reconeixem la persona, com si hagués canviat del dia a la nit i es que, aquesta festa tot i que per alguns també li porta tristeses fan el cor fort per a empendre una tarda i una festa divertida amb un xic de disbauxa controlada, fent karaoke, explicant acudits verds, tal com diu el protocol de carnestoltes, i deprés a fer una rua pel carrer, disfressades i tocat els xiulets com si estessin a Río, retornen al local demostrant al barri que les dones de l'AVCV són molt divertides. Després ve la tristesa pròpia del carnaval, s'acaba la gresca, el riure i pensen que trigaran un any a tornar a enterrar la sardina.

En acabar la festa ja es pensa en la del proper any com si fossin aus Fènix, un renéixer entre les cendres.

AVCV

Fotos .MRU

DELEGATS DE CARRER DE L'AVCV

Ja ha passat carnestoltes!!

Però la disbauxa encara segueix... i segueix !

Veieu les fotografies:

1. Contenidors d'escombraries a la parada del bus.

2. Posar portes al camp...

3 .Bicicletes a la vorera...

4. Escales multifuncionals, wc, tv,art,grafittis, etc.(Escales Francesc Tarafa)

5. Senyals posades de cara el vianants perquè els que condueixen no la vegin...

Es que el barri és un ent viu, com l'acné juvenil !!!

Envieu fotografies a traves dels delegats de carrer o be a l'AVVCcoll- Vallcarca per a publicar en la FOTO DENUNCIA.

Fotos: SBV

EXCURSIO A MOIÀ ( Comarca del Bages)

El bon temps ens ha ajudat a passar el dia, un dia d'hivern, cel gris encapotat, i a estones el sol ens acompanyava. Hem esmorçat a la Gleva, i en tenir la panxeta ben plena hem tornat a l'autocar camí de Moià. Moià és una població tant antiga que no ho pot ser més, amb tanta història que molts pobles de la península voldrien tenir-la, els museus són excel.lents i ben portats, la vida cultural de Moià no té res a veure en altres poblacions més poblades.

Hem intentat visitar les coves, però l'autocar de tres eixos no ha pogut passar pels revolts de la carretera local que porta a les coves, per tant, hem tornar enrera i hem tornat a Moià. Hem visitat el Museu de Rafel de Casanoves, hem recordat altre vegada la historia i en el mateix museu el pis superior hem pogut veure tot allò que no hem pogut veure a les coves, per tant malgrat el contratemps per la llargària de l'autocar, hem pogut veure tot allò que s'ha trobat a les coves del Toll. Val a dir que el museu és interessant, està ben il.lustrat, és amè, i ens hem adonat que la vida de Moià ha estat rica des del Paleolitic, al ser una regió especialment acollidora i un clima adient per a les civilitzacions que ens han precedit.
La historia, la casa del Conseller en Cap Rafel de Casanovas, ens ha aportat la imatge de tal com vivien les families benestants i que alhora de ser-ho, també gauiden d'ideals i utopies per a poder servar les llibertats.
En acabar les visites, després de donar un tomb pel petit mercat, al mes de febrer quan el fred apreta, ens hem dirigit a l'autocar per anar al restaurant de Montvi de Baix. Una calçotada ens esperava, calçots, carxofes, parrillada de carn, postres, vi i cava, i ens hem aixecat de taula després d'estar d'acord tots que després de menjar es pot pensar millor. No obstant quan t'aixeques de taula no penses en el tercer món, i et poses a ballar per a fer baixar l'àpat.
Hem aprofitat per a fer un reconeixement públic a un soci de l'AVCV que després de més de trenta anys donant suport a la prevencio de la joventut i infancia a través de l'esport ara, ha deixat de fer-ho per manca d'instal.lacions i suport, així que s'ha lliurat una placa en honor del monitor de judo, Rodrigo Arroyo, per la seva incansable dedicació pel be del barri i per l'ajuda a fer un bon veinatge.
En acabar, hem retornat a Barcelona sense contratemps, i en baixar de l'autocar ha començar a fer la xiu-xiu.
Resum: Una excursió excel.lent.

Fotos: SBV

ACTIVITATS I TALLER DE LES DONES AVCV

El projecte social-educatiu de l'AVCV, te un conjunt de projectes i programes conformats amb moltes activitats, de formació permanent, de lleure, de formació informal i de comunicació entre persones passant per la prosocialitat, a més de la formació personalitzada de cultura general.

Els tallers tenen bona fama, partint del voluntariat cultural i veïnal, amb un bon ambient que ajuda a crear el bon veïnatge. Ningú és més que ningú, tots son iguals i s'ajuden en aquesta tasca de formació i d'intercanvi personal i grupal.

Exposicions de treballs, pintura, poesia i foto haiku són les exposicions que hem exposat a l'associació de veïns a través de la Vocalia de la Dona, que a més a més, edita cada any la seva revista La Força de les Dones.

L'alfabetització digital, navegar per internet tot això podran fer a l'AVCV, per la mòdica quota de 15€ anuals ( enguany no s'apugen les quotes, no tenim pèrdues econòmiques).

I, un llarg etc. que podreu comprovar venint a l'AVCV.

Vocalia de la Dona de l'AVCV. Curs 2008

PRIMERA MOSTRA D'ART DEL COLL-VALLCARCA

Amb el suport del Centre Cívic del Coll i en especial del seu director Xavi Franch ha estat possible poder convocar aquesta primera mostra d'art del Coll-Vallcarca integrada per artistes del barri que practiquen diferents tècniques i disciplines . Es donen cita en la primera mostra, una mostra que podria tenir impuls i ser itinerant segons vagin les coses.

Aquesta primera mostra tindrà lloc a la sala d'exposicions del Centre Civic del Coll durant els dies 6 de febrer al 2 de març, el dia sis es farà l'inauguració de la mostra a les 20 hores (8 de la tarda).

També com a activitat complementaria es tornara a editar la tertulia artística amb els artistes exposants en la mostra. Cal dir que la tertulia és oberta a tothom amb desig de participar i els agradi l'art.

L'associació de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca actua de forma activa en les dues activitats artistiques, la mostra i la tertúlia.

PREMIS DE BENESTAR SOCIAL ALS MITJANS DE COMUNICACIO

Des de l'Associació de Veïns Coll-Vallcarca, donem l'enhorabona al programa ONES DE DONES DE Ràdio Gracia.

Avui dia 29 de gener de 2008, han obtingut un premi pel seu programa de dones fet per dones des del mitjà de comunicacio de Ràdio Gracia. Que han recollit les dones que formen el programa i la Conxa ha estat la portaveu, i després totes elles , amb un gran xec de mides no convencionals indicaven els 1500 € de premi. Enhorabona pel premi! I els somriures s'ha deixat notar.

També felicitem a Carles Salat el tècnic Director d'aquest medi pel suport i ànims per ajudar a seguir treballant en les ones, especialment amb persones que no venen del món de la comunicació sinó d'altres branques professionals.

Així ,avui a les 19 hores, a l'Ajuntament de Barcelona, al Saló de Cent, s'han lliurat premis als mitjans de comunicació, als projectes i programes que han merescut pel jurat el premi d'enguany, en els medis, de Premsa,Internet,TV i Radio. Presidit per l'Excm. alcalde de Barcelona, Consellers i Regidors de Districtes de Barcelona i algun membre del Consell de Benestar Social d'algun districte de la ciutat en representació del seu districte municipal. el Saló de Cent estava de gom a gom.

L'acte ha estat conduït per la Sílvia Tarragona amb la seva veu candorosa i dolça que ha donat calidesa a l'acte, i també, s'ha pogut gaudir de les interpretacions d'una veu singular de la cantant Big Mama, en uns son entranyables i adequades a l'acte que ens oferien, tot un encert.

En nom propi i de les dones,vocalia de la dona de l'AVCV us felicitem ja que heu obtingut un premi ben merescut i amb molt de treball al darrera; de les ones, un ventall enorme de gent col.laboradora que ha fet possible la continuïtat, el volum de programes, l' eficacia de les dades emeses i l'ànim de totes les dones que s'han volgut fer sentir com a persones, com a dones i com a ciutadans de ple dret, en una ciutat i pais com és Catalunya.

AVCV i Vocalia de la Dona ACVCV. gener 2008

Fotos: SBV

NOVES ELECCIONS A L'AVCV

Un cop celebrada l'assemblea general ordinària i posteriorment l'extraordinaria es va procedir votar el nou president de l'entitat. 26.1.2008.
Degut que no es va presentar cap candidatura abans del dia 21 de gener, l'assemblea va consentir en acceptar al president sortint que és avui l'entrant o sigui el mateix que hi havia, per alegria dels assistents que fes la seva junta directiva amb persones les quals ellpugui treballar be.
Així mateix, l'assemblea aprova que el president crei la seva junta directiva i es faci pública un cop s'hagi notificat i registrat la nova junta a la Generalitat de Catalunya Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques. S'aprova el pressupost i s'accepta el balanç de l'any anterior. No s'apugen les quotes perquè hi ha equilibri econòmic.
En aquest moment, la junta sortint segeuix estan en funcions, però, seran les mateixes persones i alguna nova col.laboració en la composicio de la nova junta, les comissions de treball i els delegats de carrer, es notificara un cop elaborats aquests.

Un avenç de la Junta Directiva ( provisional):
President Salvador Barrau; Vice president Froila Bellostes;Secretaria Ines Toribio;Tresorera Pepita Aliart; Vocalia Dona coordinacio Maria Rosa Ureña;Vocal Hector Lopez;Vocal Pili León, i altres... en procés d'acceptació del càrrec.
Cordialment.

Salvador Barrau Viñas.
Gracies per la confiança que m'haveu donat, que ens haveu donat, demostrada en una assamblea de més de cinquanta persones.

VIDA SOCIAL AL BARRI

Una aportació d'un veí, anomenat Fèlix el Gat,

ens fa arribar una versió del conte dels tres porquets adaptada als temps actuals.

Degut que es un conte i no entra dins les convocatories dels Premis Grau Miró, i per ser veí del barri fem una edició en el blog de forma singular i personal.

Els porquets com en el conte tradicional i classic burlen el llop.

-Bruno Betelheim, en el seu libre "Psicoanalisis de los cuentos de hadas", ens analitza els contes com l'estat de creació del problema, l'angoixa i l'alliberament del problema versus felicitat, o no. En el cas dels tres porquets, els tres porquets representen un sol porquet però en les diferents etapes evolutives de la seva psicologia i creixement personal i maduresa.

Un porquet és un infant, un porquet és un adolescent i finalment el porque s'ha fet adult i toca de peus a terra i construeix, finalment deixant de jugar amb cabanes construïdes ràpides per a poder tenir més temps de jugar, quan és adult, el primer a construir es una casa sólida.

ELS PORQUETS OKUPES per Fèlix el Gat


Vet aquí que, pels voltants del Montseny, hi havia una granja molt coneguda pels seus excel.lents embotits arreu del país. A aquella granja hi vivia una colla de porquets que no estaven gaire conformes amb el destí que els esperava i pel qual havien estat alimentats: l'escorxador. No volien veure's convertits en llargues botifarres o pernils penjats a la secció de xarcuteria d'una gran superficie qualsevol. Ells tenien el seu propi projecte de vida: volien viure plegats en una comuna i muntar-se un local social alternatiu, tot divulgant les avantatges de la vida natural.

Un bon dia, un dels porquets, al que anomenaven Orelles, va arribar a la porquera tot corrent, molt esverat i va començar a cridar:
- Ja ho tinc, ja ho tinc !!
- Però qué és el que tens? - li van preguntar alhora uns quants dels seus companys.
- Doncs el que necessitem: una cabana de palla buida que està abandonada molt a prop de la granja. La he vist avui, mentre cercava uns quants glans per a menjar.
Aquella era la seva oportunitat. Per fi podrien fer realitat el seus somnis. Ara havien d'actuar molt rapidament. En Galtes, un dels porquets més decidits va proposar:
- Per la nit, quan totes les llums de la granja s'apaguin, ens escaparem sense
fer soroll, anirem cap a la cabana i l'ocuparem. Segurament que caldrà arreglar-la, però valdrà la pena: tot sigui per la llibertat i els nostres projectes de vida alternativa. Tots i totes van estar d'acord.
Així ho van fer i després de netejar la cabana tota la nit, van caure esgotats pel cansament i la son.
A l'endemà, a la granja, quan un dels mossos va notar que l'hi mancaven uns quants porquets, va córrer a avisar l'encarregat i aquest, tement-se el pitjor, va avisar a la policia. L'oficial que va rebre l'encàrrec d'investigar qué havia estat dels porquets va ser el sargent Queixals, un llop amb certa fama de mala bava. L'acompanyaria, com sempre, el seu ajudant en Morrut, personatge de poques cabòries.

Tot d'una es van posar a seguir les pistes que havien deixat els porquets, els quals no van tenir cura d'amagar les seves petjades, potser per la mateixa emoció de veure's lliures. En Queixals i el seu ajudant no van trigar massa a trobar la cabana de palla on flamejava una bandera amb el conegut símbol del moviment okupa. Quan el sargent Queixals ho va veure, va exclamar:
- Ah!, Vet aquí que ja tenim solucionat l'enigma.
- I com ho sabeu? - preguntà encuriosit el seu ajudant.
- Aquests garrins s'han muntat un centre ocupat. Com tots els joves, són uns idealistes que pretenen canviar el món. I el món, amic meu, és com és. El millor és acceptar-ho quan abans. Company, haurem d'entrar a la casa a cercar aquests porquets,- va comentar el sargent amb decisió.
I així ho van fer, però al trobar-se la porta tancada, van haver de trucar amb energia:
- Pom! Pom! Obriu, que som la policia! - va cridar en Queixals.
- Qué és el que volen? - van contestar des de la casa.
Us hem vingut a cercar. Heu de tornar a la granja. Com a porquets que sou, ja haurieu de saber que el vostre lloc és a la granja. Us convetiran en salsitxes, si, però així són les coses i vosaltres no podeu canviar el vostre destí.
- No!, no hi tornarem mai més a la granja. Aquesta és la nostra llar. No volem ser convertits en embotit. Som lliures i tenim dret a viure a la nostra manera.
- No sigueu tossuts i sortiu, sinò ens veurem obligats a bufar molt fort fins a tirar la cabana a terra.
- No sortirem!! - va ser la resposta dels porquets.
Llavors, els dos llops van bufar molt i molt fort i la cabana caigué desplomada a terra.

Els porquets van sortir corrents, sense gairebé endur-se res, seguits de ben a prop pels policies. Com que els nostres amics eren més joves, de seguida els van deixar enrera. Aquella nit la van passar a l'aire lliure mentre pensaven qué és el que havien de fer. Tothom va estar d'acord en cercar una casa més forta i que resistís la bufada dels llops. La solució va aparèixer amb una cabana de fusta que trobàren al mig del bosc. Els porquets volien començar de nou la seva aventura alternativa, però ben aviat van trobar-se en Queixals i el seu ajudant de nou. La nova cabana tampoc va resistir les bufades dels dos llops i va anar a terra com l'anterior. Un altre cop els porquets van haver de correr. Com que ja n'estaven farts que els fessin fora de les cases que ocupaven, van resoldre en assemblea urgent que havien de cercar un edifici de maons on puguessin resistir les bufades d'aquells parell d'animals i aconseguir els seus objectius amb èxit.
Per fi la van trobar. A un racó perdut del bosc hi havia una petita caseta de llenyataires feta amb maons i que actualment estava buida. Van haver de treballar-hi molt per a netejar-la però finalment s'hi van poder instal.lar.
Tanmateix, però, també en aquesta ocasió van rebre la visita dels dos llops:
- Ja n'hi ha prou de ximpleries!! - va cridar enfadat en Queixals.- Feu el favor de tornar cap a la granja ara mateix o també haurem de tirar-vos a terra aquesta casa.
- Ha, Ha! Proveu, proveu de tirar-la! - van gosar de dir-li amb molta joia els porquets.
- Ah!, com que aquestes tenim, eh? Doncs ara ho veureu! - va amenaçar en Queixals.
Però aquest cop i malgrat que van estar bufant i bufant fins ben entrada la nit, no van poder tirar la casa a terra. Molt cansats i gairebé sense respiració, els dos policies van marxar tot renegant:
- Ja s'ho faran aquests de la granja! N'estem ben tips dels porquets i de les seves cases. Per mi ja s'hi poden quedar a viure per sempre aquí, si és el que volen!

En Morrut no deia res, ja que li mancava l'aire fins i tot per a renegar. Els porquets van romandre molt de temps a aquella casa ocupada i n'organitzaren un centre social alternatiu on feien moltes activitats i un menjador popular amb productes naturals recollits al bosc. Com no podia ser d'altra manera, el menú era sempre vegetarià i van participar en nombroses campanyes per demanar que tanquessin l'escorxador i la granja on seguien matant porcs per fer-hi embotits. Fins i tot, van acollir la primera trobada internacional de la Lliga Unida per a l'Alliberament del Poble Porc, que va aplegar centenars de delegats de centres alternatius d'arreu del món. El moviment havia començat a caminar i ara ja no els aturaria ningú.

FÈLIX , EL GAT

Carnaval-Carnestoltes, disbauxa, obscenitat,desenfrè...

CARNESTOLTES- CARNAVAL-

Ja hem arrivat al temps de carnestoltes, totes les coses van a l'inrevés, els que manen obeixen, els homes són submisos i les dones són qui donen les ordres.( de fet com sempre).

Els costums pagants eren així i així, ens arriba a nosaltres, des de temps ancestrals. S'han perdut les vergonyes allò seriós ja no és important, s'oblida la castedad, i es fornica de nit i dia, desenfrenadament sense que compti l'amor, el sexe, la disbauxa, els excessos, l'irreverencia, i l'obscenitat i promiscuitat tenen presencia en les festes de carnestoltes antigues i paganes, i lesmodernes els que poden també.

Els balls de màscares, en el carnaval de Venecia, des de fa segles, els nobles baixaven a la plaça, al carrer, emmascarats per a no ser reconeguts i fer les mil trapelleries, disbauxes, i obscenitats possibles, i fins i toto crimens, sota la máscara i la capa.
El que si es cert que les lleis de la natura són iguals arreu del món, vinculades a la terra a l'agricultura, a l'home. Potser algunes coses canvien però com que els ritus i els cicles naturals són iguals arreu del mon tothom més o menys actua de la mateixa forma. I així ,ens ha arribat fins el dia d'avui, on el sexe no es tabú, ni el sexe comporta culpa ni vergonya. Nosaltres arrosseguem a casa nostra la santa Inquisició, i som un poble reprimit. Al Japó no fan servir la culpa, sinó la vergonya, i ja és una gran diferencia.

Menjar la truita d'ou, llegir el manifest del ninot de palla, carregar-se l'ordre de les coses, escarnir als poderosos, encara que solament sigui uns dies a l'any, val la pena, estem a Carnestoltes. Aprofiteu, ara és el moment, de xalar, de riure i fornicar!!!!

Després us tocara fer penitencia, i veurem els encaputxats de color lila ben aprop la setmana santa, arrossegant les cadenes de les seves culpes i de l'anima en pena per l'arrepentiment després de tanta disbauxa! Abans arribi setmana santa.... passeu-s'ho be!

Foto: SV

Originals de les obres d'art " Museu de l'Erótica de Barcelona"