PREGÓ DE LES FESTES JOVES DEL COLL 2012
Molt
bona nit a tothom, gràcies per acompanyar-nos en aquest inici de les Festes
Joves del Coll, 2012. M’han demanat que llegeixi un pregó i
em sap greu, però m’he oblidat a la feina les caixes amb
els fulls que havia escrit. Havia fet un discurs breu, res…unes 200 pàgines, però què hi farem, me les he deixades. Així que, us
demano disculpes però no patiu…improvisaré!! Cap
problema, és el que sempre faig!!
I
per aquest motiu i sent les Festes Joves del barri, m’ha vingut al cap un conte que la gent gran em va explicar una vegada i
que crec que és força adient. El conte es diu així:
ELS TRES
PORQUETS REBELS
Vet aquí que, pels voltants del Park
Güell, hi havia una granja molt coneguda pels seus excel.lents embotits. A
aquella granja hi vivien tres porquets que no estaven gaire conformes amb el
destí que els esperava i pel qual eren alimentats: l'escorxador. No volien
veure's convertits en llargues botifarres o potes de pernil a la secció de
xarcuteria d'una gran superficie. Ells tenien el seu propi projecte de vida:
volien viure junts en una comunitat i muntar un local social alternatiu, tot
gaudint d’una vida més ecològica!
Un dia, un dels porquets més
espabilats, al que anomenaven Beneït, va arribar tot esverat i va
començar a cridar:
-
Ja està, ja ho tinc, ja ho tinc !!
-
Però qué és el que tens? - li van
preguntar alhora els seus companys.
-
Doncs el que necessitem: una cabana
de palla buida que està abandonada molt a prop de la granja. La he
vist avui, mentre sortìem a menjar glans al bosc.
Aquella
era la seva oportunitat. Per fi podrien fer realitat el seus somnis. Ara havien
d'actuar molt rapidament. En Xarles, un dels porquets més decidits va proposar:
Per la nit, quan totes les
llums de la granja s'apaguin, ens escaparem sense
fer soroll, anirem cap a la cabana i
l'ocuparem. Segurament que caldrà arreglar-la, però valdrà la pena: tot sigui
per la llibertat!! Tots tres van estar d'acord.
Així
ho van fer i després de netejar la cabana tota la nit, van caure esgotats pel
cansament.
A l'endemà, a la granja, van notar
que els mancaven uns quants porquets, i van córrer a avisar a les autoritats.
L'oficial que va rebre l'encàrrec d'investigar qué havia passat, va ser el
sargent Queixals, un llop amb fama de mala bava. L'acompanyarien, com sempre,
els seus ajudants, llops de poques cabòries i les mans, vull dir les potes una
mica llargues.
Tot
d'una es van posar a seguir les pistes que havien deixat els porquets, els
quals no van tenir cura d'amagar les seves petjades, per la mateixa emoció de
veure's lliures. En Queixals i els seus ajudants no van trigar massa a trobar
la cabana de palla on flamejaven banderes de llibertat. El sargent Queixals va
exclamar:
-
Ah!, caram.. crec que ja tenim
solucionat l'enigma.
-
I com ho sabeu? - preguntà encuriosit
un dels seus ajudants.
-
Aquests garrins s'han muntat un
centre social. Com tots els joves, són uns idealistes que pretenen canviar el
món. Però el món, amics meus, el món és com és. El millor és acceptar-ho quan
abans. Companys, haurem d'entrar a la casa a detenir aquests porquets,- va
comentar el sargent amb decisió.
I
així ho van fer, però al trobar-se la porta tancada, van haver de trucar amb
energia:
-
Pom! Pom! Obriu, que som
l’autoritat! - va cridar en Queixals.
-
I què és el que volen? - van
contestar des de la casa.
-
Us hem vingut a tornar
a la granja. Com a porquets que sou, ja haurieu de saber que el vostre lloc és
a la granja. El vostre destí és convetir-vos en salsitxes, això sí, de bona
qualitat, eh! Així ha estat sempre i vosaltres no ho podreu canviar mai.
-
No!, no hi tornarem mai més a la
granja. Aquesta és la nostra llar. No volem ser convertits en embotit. Som
lliures i tenim dret a viure a la nostra manera.
-
No sigueu tossuts i sortiu, a més,
aquesta casa on us heu amagat, està dins d’uns
terrenys reservats per construir-hi un hotel de luxe per turistes d’alt
standing. No podeu anar contra el progres! Però prou de xerrameca. Sortiu! sinò
ens veurem obligats a bufar molt fort fins a tirar la cabana a terra.
-
No sortirem!! - va ser la resposta
dels porquets.
Llavors,
tots els llops van bufar molt i molt fort i la cabana caigué desplomada a
terra. Els porquets van sortir corrents, sense gairebé endur-se res, seguits de
ben a prop pels policies. Com que els nostres amics eren més joves, de seguida
els van deixar enrera i es van poder amagar.
Aquella
nit la van passar a l'aire lliure mentre pensaven qué és el que havien de fer.
Tothom va estar d'acord en cercar una casa més forta i que resistís la bufada
dels llops.
La solució va aparèixer amb una cabana de fusta que trobàren al mig
del bosc. No van caure a llegir uns retols amb uns anuncis de no sé quina
promoció urbanística, Els porquets volien començar de nou la seva aventura
alternativa i ja tenien ganes de començar. Però ben aviat van retrobar-se en
Queixals i els seus ajudants de nou. La nova cabana tampoc va resistir les
bufades dels llops i va anar a terra com l'anterior. Un altre cop els porquets
van haver de correr. Com que ja n'estaven farts que els fessin fora de les
cases que ocupaven, van resoldre en assemblea urgent què havien de fer. Ara
eren molts més: en Siscu, les Maliones, la “Silvie”, el Brul, la Paulina, el
Gillette, La Mirandóla i molts altres porquets s’hi havin afegit…
Uns
volíen cercar un edifici més sòlid on puguessin resistir les bufades d'aquells
animals. Altres estàven cansats i volíen deixar-ho córrer. En mig de les
discusions, un personatge va aparèixer, de sobte, d’entre
els arbres. Era un gat, un vell gat negre. Tot ell irradiava valor, dignitat,
seguretat, saviesa... Tots s’havien quedat en silenci, encuriosits i atemorits
a la vegada, fins que aquell gat els va parlar.
-
Amics, no tingueu por. He vist tot el
que us ha passat i us vull ajudar. Jo també sé el que és que no et deixin fer
realitat els teus somnis i després de moltes lluites, he aprés que només amb la
unitat, l’acció ferma i la voluntat decidida de tots i totes, la llibertat es
pot defensar. No deixeu mai que ningú us digui el que heu de pensar o com heu
de viure… Us portaré a un lloc del qual no será tant fàcil que us treguin. Va
ser, fa molt de temps, una antiga impremta. Allà es van fer molts llibres i
molts animalons van poder aprendre a llegir. Perquè, sabeu? la cultra ens fa
èssers lliures, capaços de decidir pel nostre compte i no en el que ens volen
fer creure els que manen. Entusiasmats, els porquets van acompañar a aquell
vell gat negre i, després de pujar per camins, amunt i amunt, per fi ho van
trobar. A un racó perdut del bosc hi havia un edifici de maons i
que actualment estava buit. Van haver de treballar-hi molt per
a netejar-lo però finalment s'hi van instal.lar.
No
van trigar, però, a rebre la visita dels llops:
-
Ja n'hi ha prou de ximpleries!! -
va cridar enfadat el sargent Queixals.- Feu el favor de tornar cap a la granja
ara mateix o també haurem de tirar-vos a terra aquesta casa. Ja ens esteu
emprenyant!
-
Ha, Ha! Proveu, proveu de tirar-la!
- van gosar de dir-li amb molta joia els porquets.
-
Ah sí..!!, com que aquestes tenim, eh? Doncs ara ho
veureu! - va amenaçar en Queixals.
Però
aquest cop i malgrat que van estar bufant i bufant durant força dies, fins i
tot empenyent les parets, no van poder tirar la casa a terra. Molt cansats i
gairebé sense respiració, els policies van marxar aprofitant que un llop va
arribar des de la ciutat, tot esverat i dient un no sé què d’una
bombolla immobiliaria que havia esclatat i que se’ls
cridava corrent cap a la comissaria, ja que hi havia molts aldarulls i la gent
estava ocupant les places de la ciutat. El sargent, mirant-se l’edifici,
va dir tot renegant:
-
Ja s'ho faran aquests! N'estem ben
tips dels porquets i de les seves cases. Per mi ja s'hi poden quedar a viure
per sempre aquí, si és el que volen! Jo ja en tinc prou, au, anem-nos-en, que
se’ns necesita a comissaria!!
Els
llops no deien res, els mancava l'aire fins i tot per a renegar.
Els
porquets van romandre molt de temps a aquell edifici ocupat i n'organitzaren un
centre social on feien moltes activitats. Van organitzar
de nou la impremta per tots els animals del bosc, van construir una escola per
ensenyar a llegir i escriure i es van programar tots mena de tallers, festes,
trobades i fins i tot un hort comunitari biològic que abastia un menjador
popular, que també cuinava els productes naturals recollits al bosc. Com
no podia ser d'altra manera, el menú era sempre vegetarià i van participar en
nombroses campanyes per demanar que tanquessin els escorxadors on seguien
matant animals per fer-hi menjar ràpid. Fins
i tot, van acordar celebrar les festes de la primavera jove per recordar el dia
del seu alliberament. Però sempre van tenir presents les paraules d’aquell
vell gat negre: No, el destí no està escrit, la realitat es pot canviar, ara ja
sabien com fer-ho. El moviment havia començat a caminar i ja no els aturaria
ningú!!
Bé,
fins aquí aquesta fàbula que espero que us hagi agradat. Que per molts anys
tinguem festes Joves al Coll, gràcies a tots i totes les persones que ho feu
posible i recordeu al vell gat negre: no hi ha festa
sense compromís social ni lluita sense alegría. Un altre món és posible i tots
i totes el podem fer realitat!!
Salut
i endavant sempre!
XAVI FRANCH